Volen empresonar la desobediència

Fruit de les múltiples accions no-violentes que vam protagonitzar fa uns anys a Esplugues de Llobregat, ara ens arriben les repercussions repressives en forma de judici els dies 27, 28 i 29 d’octubre a l’autoanomenada ‘Ciutat de la Justícia’. El resum és que sis veïns d’Esplugues podem entrar a presó a causa de les demandes fiscals i de l’advocada dels Mossos i, sobretot, perquè encara ens espera un altre judici per una altra mobilització contra el pla Caufec quan un de nosaltres estava pendent de ser empresonat el 2009 dins la campanya d’insubmissió a les penes-multa. Per això vam engegar la campanya ‘Ni muts ni a la gàbia‘.

L’origen d’aquest primer judici és la manifestació d’octubre de 2007 on un miler de persones vam fer un simpàtic exercici de desobediència popular que va acabar desmuntant les tanques de les obres del pla Caufec. En un moment de la manifestació, un grup de Mossos comandats pel tristament conegut Jordi Arasa van carregar contra una multitud plena de nens i nenes i pallassos que només volien penjar una pancarta. Ens acusen de desordres públics, danys, atemptat a l’autoritat i lesions: 2 anys com a mínim per cadascú i 1000 euros de pena-multa per cap a part d’indemnitzacions a 3 mossos. L’advocada dels Mossos ja ens ha dit que no només no rebaixarà aquesta petició sinó que encara es queda curta.

Aquella no va ser la única acció en la que vam participar per tal d’aturar les obres d’un projecte urbanístic que va iniciar el seu camí el 1991. El nostre nivell de lluita era directament proporcional al nivell d’especulació i corrupció que patíem. Potser la prova de la feina ben feta és com han anat contra nosaltres: no ens poden perdonar que no haguessin acabat a temps les obres del pla Caufec i l’anomenada crisi hagués donat el cop de gràcia a aquest megaprojecte. L’alcaldessa Pilar Díaz no pot treure’s del cap els malsons que li vam provocar des del primer dia que va aterrar a Esplugues i per això diu que ens vol a la presó. Nosaltres no érem l’oposició amable i simpàtica que tot despotisme democràtic necessita per legitimar-se; la nostra desobediència noviolenta i la irreverència de les accions els hi feia més mal que si ens haguéssim encaputxat per cremar-ho tot. Precisament per això, qui té més por en aquest procés es sens dubte el PSC d’Esplugues, amb la seva eterna majoria absolutista cada cop més de capa caiguda i amb unes properes eleccions municipals que si no perden és pel poc ull de l’oposició. La seva por és directament proporcional a les nostres ganes de canviar aquest sistema de corrupció legalitzada.

Alguna lògica ens diria que, humilment, ens mereixem un homenatge per contribuir a la preservació del pulmó natural de Barcelona i lluitar per haver aconseguit que a Collserola el ciment i l’especulació urbanística no hagin avançat impunement. La realitat és que la lògica del poder ens vol a la gàbia i a dia d’avui no hi ha cap argument jurídic que impedeixi el nostre ingrés a presó si el jutge Guillermo Benlloch Petit, de caràcter ultraconservador, confirma els pitjors auguris. Pensem que la duplicitat de condemnes comportaria un ingrés a presó gairebé automàtic. Igualment, sabem que aquí no juga la raó, sinó la força —que és la base de la política— i la contundència de tota la nostra lluita és el que volen castigar ara que —casualment— es veuen amb ànims de reactivar el pla Caufec.

Tothom hauria d’interioritzar que entrarem a presó: ens van dir que acabarien amb nosaltres i set anys després, com tota venjança que es serveix en fred, ens volen clavar una bona punyalada. Això dependrà de la pressió a carrers i despatxos, igual que vam aturar el pla Caufec podem impedir el nostre empresonament.

Així, fins al dia del judici volem fer difusió del cas per tots els mitjans possibles. Necessitem del suport de tota la gent solidària d’Esplugues i arreu amb la qual ens hem trobat a tot tipus d’accions i mobilitzacions en defensa del territori i contra l’especulació, en defensa de Collserola, contra el BCN Meeting Point, teixint xarxa al Baix Llobregat i en el cos a cos de la lluita antirrepressiva. No tot és tan fatal, la solidaritat que ja hem rebut ens dóna força i ànims per encarar els dies que ens esperen i el que hagi de venir. Sabem que quan un posa el seu cos com ho hem fet nosaltres, els vincles que ens uneixen són forts i perdurables. Serà un plaer tornar-nos a trobar amb totes aquelles persones i col·lectius que algun dia van participar amb nosaltres a alguna acció, manifestació o protesta col·lectiva així com amb qui cregui en la nostra lluita o treballi dia a dia contra la repressió. Tenim clar que no ens quedem ni muts ni a la gàbia; us esperem a la manifestació del dia 18 i a la Ciutat de la «Justícia».

PUBLICAT A DIRECTA.CAT