Joan : “Era una manera de dir que no és el model de ciutat que volem i que ja estàvem fartes de tanta especulació”
POSTED IN General 8 desembre 2014
Text d’AITOR PALACIOS a l’Apunt // 8-12-2014
“L’únic objectiu és frenar la dissidència, vivim en una societat on hi ha un discurs únic, i tot el que va en contra d’aquest discurs únic és perseguit. Volen acabar amb una veu que els discuteix, que els qüestiona”.
Joan T. activista absolt per la lluita contra el Pla Caufec. / FOTO: MARC CATALÁN
En Joan tenia 7 anys el 1991 quan l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat (amb majoria del PSC) va aprovar el Pla Caufec, que implicava la urbanització de gairebé 40 hectàrees ubicades entre la falda de Collserola i Can Vidalet, al barri de Finestrelles.
L’oposició veïnal comença el mateix dia que les Associacions de Veïns se n’assabenten, marcada primer per una oposició jurídica i administrativa, fins que esgotades les negociacions amb els responsables polítics, la Plataforma Contra el Pla Caufec comença a convocar un seguit d’accions basades en la desobediència civil.
La repressió ha estat la resposta de l’Ajuntament des de la primera acció, en total una seixantena de persones han acumulat més de 230 denúncies fruit d’una quinzena d’accions, i al 2009 una persona va ingressar 10 dies a presó en negar-se a pagar una pena multa. Recentment, 6 activistes han estat absoltes d’un procés judicial que demanava un total de 27 anys i 6 mesos de presó, i una suma de 17.000 euros entre penes multa i indemnitzacions.
– Per què la població d’Esplugues va començar a lluitar contra el Pla Caufec?
En el moment en que arriba el que autoanomenen “democràcia” molta gent es va relaxar, van delegar la gestió de part de les seves vides als polítics, però per sort hi va haver una part de la població que no ho va fer, com és el cas del Caufec, en què molts veïns i veïnes, al no estar d’acord amb la gestió de l’ajuntament d’Esplugues van sortir al carrer a denunciar totes les irregularitats del projecte. Primer amb contenciosos administratius per la via judicial i després quan es va veure que això no acabava de donar fruits, amb la desobediència civil.
– Quines conseqüències hauria tingut l’execució del pla?
Des del meu punt de vista la principal és carregar-se la falda de Collserola, el que s’anomena “zona de transició” entre la muntanya i la ciutat, problemes de trànsit, un centre comercial que hagués acabat amb el petit comerç… el problema no era només el Pla Caufec, a cada poble o ciutat hi havia un “pelotazo”, hi havia un pla Caufec, i era una manera de dir que no és el model de ciutat que volem i que ja estàvem fartes de tanta especulació.
– Quin tipus d’accions de desobediència civil s’han realitzat durant aquests anys?
Nosaltres hem après molt de la lluita que es va portar a Itoiz per aturar la construcció d’una presa. Hem portat a terme totes les accions no violentes que se’ns han passat pel cap: encadenar-se amb bidons de formigó davant de la porta de l’Ajuntament o la Generalitat, encadenar-se a plens, encadenar-se a la seu de Sacresa (promotora), penjar-se al balcó de l’Ajuntament, viure durant tres dies penjats a les Torres del Symbol, les torres més altes d’Esplugues, diverses manifestacions, treure diaris explicatius, fer una revista, xerrades a tot arreu, pujar als arbres, encadenar-se a les màquines un cop van començar les obres. Aquestes accions anaven encarades a senyalar als promotors urbanístics d’aquest pla.
– Quin creus que ha sigut l’objectiu de l’Ajuntament al perseguir-vos judicialment?
L’únic objectiu és frenar la dissidència, vivim en una societat on hi ha un discurs únic, i tot el que va en contra d’aquest discurs únic és perseguit. Volen acabar amb una veu que els discuteix, que els qüestiona, una veu que en aquest cas vol informar a la població del que comportarà el Pla Caufec. Penso que ens han agafat com a caps de turc, perquè d’una manifestació de més de mil persones en trien 6, que justament 5 d’elles repeteixen en un altre judici per una entrada a un ple amb més de 150 persones. Perquè us feu una idea, a mi, en el següent judici, em demanen 1 any i 6 mesos de presó per penjar una pancarta… així està el pati!
L’Ajuntament ha anat directe a per nosaltres, però d’alguna manera sempre s’ha rentat les mans en no constar mai com a part denunciant als judicis, fent aparèixer a la Policia Local, a Mossos d’Esquadra o Fiscalia. Però jo crec que sí que està darrera de les ordres que ha rebut la policia per a perseguir les activistes i a les persones que ens han donat suport. Per mi queda palès en fets com que la brigada de neteja va rebre ordres de despenjar només els nostres cartells repetidament o que la policia local va arribar a perseguir i identificar a persones que llegien a la via pública una revista que editàvem.
La manifestació de suport als encausats el 18 d’octubre / VICTOR SERRI – DIRECTA
– La campanya “Ni muts ni a la gàbia” ha tingut un gran ressò mediàtic, quines han estat les seves claus?
Vivim a la societat del circ, és a dir, els mitjans de comunicació mass media, només volen espectacle. Hem trucat i escrit correus a diferents mitjans explicant el que ens passava, i ni ens han contestat… però en el moment que t’encadenes, són els primers a venir a cobrir la noticia. I en aquest cas, hem buscat molt la “foto” hem buscat que vinguessin aquests mitjans per a fer més ressò… aquesta via és discutible, de fet, alguna crítica ens ha caigut per actuar així…
Un altre factor important han estat les xarxes socials, i la capacitat d’utilizar-les com a eina de comunicació. La clau ha sigut que hem sigut un bon equip, amb gent especialitzada en disseny, web, facebook, twitter… I alhora hem fet molta xarxa, hem anat a xerrar a la Catalunya Nord, a Terres de l’Ebre… a molts punts del territori, que després estaven pendents de què estava passant a Esplugues, i això ha multiplicat el ressò.
A mi també m’agrada pensar que estan canviant coses, i penso que també ha influït que cada vegada hi ha més gent amb inquietud, que té ganes de canviar o construïr un sistema i una societat nova, i tens més orelles per escoltar amb ganes de fer alguna cosa en casos com aquest.
– Ara mateix, podrieu estar a la “gàbia”, com heu viscut els dies previs al judici a nivell emocional i com heu gestionat aquesta pressió?
Som sis persones que hem patit aquest primer judici, i per tant, sis maneres diferents d’entendre la vida, la lluita, la repressió, amb realitats familiars diferents, amb demandes fiscals diferents….Jo penso que tots hem patit, però cada un de nosaltres ho ha canalitzat de maneres diferents. Hi hagut gent que ha tingut molta angoixa, persones que no han pogut dormir durant la nit, canvis d’humor… Hem estat durant 7 anys pendents d’una espasa de Democles, i per mi, encara que ens hagin absolt, aquests 7 anys ja són una condemna. El propi procés judicial ja és part de la repressió, no cal que et condemnin per viure la repressió. I la merda de tot això es que no només pilles tu, també pilla la gent que està al teu voltant, la gent que t’estima i t’estimes.
– Com valores el paper que ha jugat la mobilització popular en el procés judicial que us volia enviar a la presó?
Molt positivament. Des del meu punt de vista ha sigut clau. Un procés com el nostre s’encara molt diferent si saps que hi ha gent al carrer. No em vull ni imaginar com ha de ser viure un cas així en “l’anonimat”, perque no tens el teixit social o perquè no tens els mitjans per difondre el cas. Des del minut 1 es va crear un grup de suport que s’ha currat una campanya espectacular, i gràcies a això hem rebut la solidaritat de moltes entitats, persones… Un dels exemples de solidaritat a la ciutat el vam viure a un dels institut públics, on 150 alumnes, (la totalitat del centre) va fer vaga en resposta a la prohibició per part de l’equip directiu de fer una xerrada informativa del nostre cas.
Penso que per a un jutge és més fàcil enviar a presó algú sense suport que algú com nosaltres, que el dia del judici no estàvem sols, teníem a molta gent dins la sala i fora donant-nos suport, i això et fa pujar a declarar amb el cap ben alt. Molt agraït!
– Després d’aquesta victòria, com afronteu el proper judici i la intenció per part de l’ajuntament de reactivar el Pla Caufec?
El proper judici l’encarem igual. Hi ha gent que encara té un risc real d’ingressar a presó doncs hi han peticions fiscals de més de dos anys. Tot i que encara estem a l’espera de data del proper judici no ens relaxem, ja s’estan fent assemblees per veure com s’encara tot plegat.
I referent a la reactivació del pla Caufec, doncs no sé com s’afrontarà, jo personalment tinc més ganes d’implicar-me en mogudes d’aquí, del Bages. Tot i que han sigut uns anys de creixement personal molt grans estic fart de tant de cotxe i tren. A Esplugues amb la campanya de “Ni muts ni a la gàbia” s’ha volcat molta més gent. Per primera vegada s’ha posicionat el teixit associatiu, com la colla gegantera o la castellera, i està pujant gent de 16, 17 i 18 anys que porta veient des de que van néixer la lluita contra el Pla Caufec, que d’alguna forma l’han mamat… Suposo que d’una manera o altra hi serem… ni que sigui per explicar els encerts i cagades d’aquests anys!
