Malgrat que el concepte de pena multa existeix des de fa molt de temps a molts ordenaments jurídics arreu del món, el referent més proper a la legislació penal espanyola el trobem al Codi Penal de 1995. Aquest cos legal va introduir el concepte de dies multa, que va ser endurit per la Llei 15/2003. En aquesta modificació s’establia que l’extensió de la pena multa anava dels 10 dies a un màxim de dos anys. La quota diària tenia un mínim de 2 euros i un màxim de 400 i els jutges tenien potestat per fixar a la sentència l’import d’aquestes quotes, pressuposant que així tindrien en compte la situació econòmica de la persona condemnada. La qüestió era que si la persona condemnada no satisfeia, voluntàriament o per via de constrenyiment, la multa imposada, era subjecte a una responsabilitat personal subsidiària d’un dia de privació de llibertat per cada dues quotes diàries no satisfetes.
Entre altres consideracions, el jutge o el tribunal també podien acordar, amb la conformitat prèvia de la persona condemnada, que la responsabilitat subsidiària es pagués mitjançant treballs en benefici de la comunitat. En aquest cas, cada dia de privació de llibertat equivalia a una jornada de feina. Iñaki Rivera, membre de l’Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans (OSPDH), en un article publicat en una edició especial de La Burxa el febrer de 2009 descrivia aquesta modalitat de càstig com una eina “purament punitiva i obertament classista”, ja que “per al cas d’impagament, de l’afectació al patrimoni es passa a l’afectació d’un dret essencial com és el de la llibertat, d’incomparable valor respecte del primer. I, òbviament, qui més capacitat econòmica té, menys veu afectada la seva llibertat, de manera que es dóna la ‘paradoxa’ segons la qual compleix menys pena no qui menys delinqueix sinó qui més paga”.
Campanya ‘Insubmissió a les penes multa’
Moltes persones enquadrades a diferents moviments socials van patir (i continuen patint) les sancions en forma de pena multa. Persones solidàries amb la lluita pels dos dies de descans setmanal de les conductores de TMB, membres de CNT de Catalunya, okupes, antifeixistes detingudes el 12 d’octubre de 1999, manifestants contra monuments franquistes a Lleida o els tres joves que, l’any 2007, van canviar la bandera espanyola que oneja al Castell de Montjuïc per una estelada, van estar amenaçats o se’ls va condemnar al pagament de penes multa. Només en el cas de la Plataforma Popular contra el Pla Caufec a Esplugues, entre els anys 2004 i principis del 2009, 57 persones van acumular prop de 200 denúncies entre faltes administratives instruïdes per l’Ajuntament d’Esplugues i delictes imputats pels Mossos d’Esquadra. Moltes d’aquestes denúncies es van traduir en condemnes en forma de pena multa.
Davant d’aquesta situació, moltes persones i col·lectius afectats per les penes multa van convocar una sèrie de trobades a la primavera de l’any 2008, que posteriorment va cristal·litzar en la campanya ‘Insubmissió a les penes multa’. Dins d’aquesta campanya es va aixoplugar un ampli ventall ideològic i casos molt diferents entre si, però que segons les organitzadores tenien elements comuns que eren primordials. Un d’aquests elements aglutinadors era el pensament compartit que les penes multa no castigaven el delicte, sinó que castigaven dualment la pobresa i la dissidència. Mitjançant la campanya es feien xerrades i s’editaven i es difonien materials, no només per explicar les conseqüències de les penes multa, sinó per oferir assessorament per dur a terme la insubmissió. A la vegada, també es promovien accions al carrer que posaven en relleu la desobediència que inicialment havien generat els processos judicials i les condemnes de pena multa. Dins de la campanya, també s’incloïen casos on la sanció venia d’un procediment administratiu municipal per suposades violacions d’ordenances municipals. Com en el cas dels activistes contra el Pla Caufec, també hi havia col·lectius que tenien integrants afectades a parts iguals per penes multa i per sancions administratives.
Dins del marc de ‘Insubmissió a les penes multa’, moltes activistes van tenir les seves nòmines i comptes corrents embargats, altres van haver de complir arrest domiciliari i, fins i tot, alguns van entrar a la presó davant la seva negativa a pagar-les. Malgrat que la campanya ja no existeix, la lentitud de la justícia ha fet que anys després encara cuegin les conseqüències penals de les accions de protesta contra les penes multa, com és el cas del judici que se celebrarà el 25 i 26 d’abril contra vuit veïns d’Esplugues. Recentment, les penes multes s’han tornat a emprar per castigar la dissidència, aquest cop sindical. Tres membres de CNT de Catalunya han sigut condemnats a 1800 euros de multa o 10 mesos de presó en dos processos diferenciats, ocorreguts en els últims tres mesos, arran d’algunes accions sindicals en el marc d’un conflicte laboral a Martorell on aquests afiliats van ser inicialment acomiadats.
Penes multa i llei de seguretat ciutadana
Des de juliol de 2015, amb l’entrada en vigor de la llei de seguretat ciutadana, coneguda popularment com la ‘llei mordassa’, les penes multa no han deixat d’aplicar-se, tal com evidencia el cas dels tres membres de l’agrupació de Martorell de CNT Catalunya. Amb l’aprovació de la llei mordassa les penes multa es mantenen, l’únic que fa la llei de seguretat ciutadana és despenalitzar uns fets que abans estaven qualificats de delictes o faltes i ara es consideren infraccions administratives. Les penes multa conviuen amb sancions econòmiques que van dels 600 als 600.000 euros, depenent de la gravetat del fet. L’advocat Miguel Lucena ens ho explica de la següent manera: “el problema real de la llei mordassa, és que al marge de donar més poder a la policia, les accions que abans podien ser un delicte, com un aldarull a una manifestació, ara són considerades infraccions administratives, que comporten un procés on no existeixen les garanties legals suficients per a la persona afectada”. Ara, moltes de les sancions que abans equivalien a una pena multa ja no les imposaria un jutge, sinó que es podrien aplicar directament mitjançant un expedient administratiu.
