L’oposició al Caufec: com defensar el territori pot convertir-se en delicte

El 1991 l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, amb majoria del PSC, va iniciar l’aprovació del Pla Caufec, que comportava la urbanització de quasi 40 hectàrees ubicades entre el barri Finestrelles, a la falda de Collserola, i Can Vidalet. Després de les irregularitats denunciades per la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya el projecte va experimentar diverses modificacions, fins que la primavera de l’any 2005 la constructora Sacresa, propietat de la família Sanahuja, va iniciar els treballs de construcció del polèmic pla, rebatejat aleshores com a Porta Barcelona.

La nova versió del pla planejava 600 vivendes d’alt standing, dos gratacels de 105 metres d’alçada amb el seu parc empresarial, un hotel de quatre estrelles i el centre comercial més gran de la vessant nord de Barcelona. També s’hi afegien dos equipaments de gestió privada i 120 pisos declarats de protecció per l’ajuntament.

Oposició des del primer moment
L’oposició veïnal va estar present des de l’inici dels plans urbanístics, mitjançant una sèrie de recursos que es van interposar per la via administrativa i judicial, però no és fins el 2007, en què van iniciar-se un seguit d’accions que inclouen manifestacions, caminades per Collserola, xerrades, activistes immobilitzats a bidons de ciment, encadenaments a excavadores o el desplegament d’una pancarta gegant a les Torres Simbol que va anar acompanyada de l’estada durant tres dies de diverses activistes penjades de la façana d’aquest conegut edifici d’Esplugues. Es va bastir així una forta campanya, on la desobediència civil no violenta adquiria protagonisme. La reacció de la constructora i les administracions va ser interposar un reguitzell de denúncies, detencions, multes i fins i tot l’empresonament d’un activista durant deu dies per desobediència a les penes-multa.

D’aquí a una setmana, sis activistes de la campanya No al Pla Caufec s’asseuran al banc dels acusats a la Ciutat de la Justícia pels fets ocorreguts durant la multitudinària manifestació d’octubre de 2007, quan més de mil persones van entrar al recinte de les obres. De les sis activistes, cinc s’hauran de sotmetre’s a un segon judici on es jutjarà els fets al voltant de l’entrada massiva de veïns a un ple de l’ajuntament, el març de 2009. En total, els activistes afronten una demanda fiscal de 27 anys de presó, 600 dies de pena-multa o l’equivalent de 9.940 euros, a banda d’una indemnització a la companyia de 5.670 euros.
La possible duplicitat de condemnes materialitza un risc molt alt d’entrar a presó. Mentrestant, les entitats financeres que hi ha darrera de Sacresa ja han reiniciat el projecte urbanístic, tal com va anunciar el maig d’enguany Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues, després d’una aturada de les obres que ha durat anys, en part per la pressió social i també pel concurs de creditors que ha patit Sacresa com a conseqüència de la crisi de la construcció.