Què és el Pla CAUFEC?

2. Què és el Pla CAUFEC?

2.1. El projecte urbanístic

El juny de 1991 l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat inicia l’aprovació d’un projecte urbanístic que proposa la modificació del Pla General Metropolità (PGM) de 1976 amb l’objectiu de soterrar les línies elèctriques d’alta tensió al peu de la muntanya de Sant Pere Màrtir
El Pla CAUFEC consta de la urbanització de 40 hectàrees de terreny entre els barris de Finestrelles, al peu de Collserola, i el de Can Vidalet.

L’any 1993 la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat assenyala diverses irregularitats jurídiques contingudes en el Pla CAUFEC.

Transcorren anys de reformulació del projecte fins a una segona versió encapçalada per la família Sanahuja, propietària de l’empresa Sacresa, que compra el projecte i fa una segona versió del Pla CAUFEC que rebateja com a Porta Barcelona.

Aquesta nova versió del Pla CAUFEC planeja 600 vivendes d’alt standing i de luxe, dos gratacels de 105 metres d’alçada amb el seu parc empresarial, un hotel de 4 estrelles i el centre comercial més gran de la vessant nord de Barcelona. S’afegeixen dos equipaments de gestió privada i 120 pisos declarats de protecció per l’Ajuntament.

2.2. Què és CAUFEC S.A.?

CAUFEC S.A. és una empresa creada el 1991 per FECSA per a desenvolupar el projecte urbanístic a Esplugues. Actualment, després que Sacresa – la principal accionista propietat de la família Sanahuja – entrés en concurs de creditors per no poder respondre als deutes generats amb els bancs a causa de l’esclat de la bombolla immobiliària, el BBVA ha adquirit els terrenys de Finestrelles per reactivar el projecte deixant a Sacresa l’execució del mateix.

2.3. Pactes de l’Ajuntament amb les diferents empreses

L’Ajuntament d’Esplugues, amb majoria absoluta del PSOE i amb Antoni Pérez Garzón al capdavant, anirà acordant amb CAUFEC i successives una sèrie de convenis econòmics i urbanístics.

Durant els anys de tensió contra la lluita del projecte urbanístic l’Ajuntament s’excusarà dient que el pla és herència del passat però obvia que el Consistori que el va aprovar estava format per la major part dels regidors d’aquell moment i presidit pel senyor Antoni Pérez Garzón que acabà dimitint en ser inhabilitat durant 8 anys per prevaricació amb sentència ferma.Alguns dels regidors d’aquella època continuen formant part del consistori com per exemple Enric Giner, llavors gerent de l’Ajuntament i avui tinent d’alcalde.