Els senyors de la planta quinzena

POSTED IN Solidaritat, Textos 13 octubre 2014

Text de Toni Álvarez, insubmís al servei militar i mestre

En plena voràgine d’exaltació del concepte ‘desobediència civil’, situat en el prime time dels “opinadors i todòlegs” que es congreguen cada dia a les tertúlies televisives i radiofòniques del país, trobem que jutgen a sis persones per fer justament això, desenvolupar una campanya de desobediència civil. Sí, a Catalunya, el mateix país que es planteja públicament el seu futur utilitzant-la com a eina de transformació.

Vint anys de denúncies veïnals, campanyes informatives al carrer i accions espectaculars per donar visibilitat a la brutal especulació que suposa el pla Caufec a Esplugues, un pla que s’ha dissolt en un mar de societats i trames que envolten illes de paradisos fiscals i espera que s’acabin de rentar els diners robats pel món en un altre cicle econòmic devastador pel planeta. I en aquest cicle continua la repressió cap a persones que van contribuir a visualitzar l’enèsima barrabassada dels “senyors de la planta quinzena” i els seus sicaris.

Els meus amics i amigues sabien de la perillositat de desobeir a l’autoritat “competent”, massa pastís a repartir com per deixar-lo perdre per “quatre” veïnes i veïns queixosos. Tot i així van decidir continuar i no han deixat de mantenir la flama de la denúncia especuladora. Persistència, fermesa, debat i informació contra obscurantisme i manipulació informativa. Directes i cooperatius, els meus amics i amigues de Ni muts ni a la gàbia, sabien com les gasten els cossos policials i judicials quan obeeixen les ordres dels “senyors de les plantes quinzenes” i per això mesuraven totes les seves accions: noviolentes, explicatives i amb un alt nivell pedagògic per tal de visualitzar la trama especulativa. De manual, que en dirien els experts. Davant de tanta persistència i rigor, jutges i policies, van tirar pel dret i van sumar mentides més codi penal, ja sabem que la policia sempre diu la veritat, fins i tot quan menteix.

Quan desobeeixes una llei injusta, quan denuncies una situació que tot i ser legal és aberrant social, personal o ambientalment parlant, saps del risc que es corre. Però és il·lustrativa la petició fiscal en un Estat de Dret, amb 27 anys de presó a repartir entre 9 imputades —no és aquest d’octubre l’únic judici al qual estan citats—, a més de quasi 10.000 euros de multa més 5.000 d’indemnitzacions, tot sense haver estar identificades pels cossos policials durant les accions denunciades. Sense haver-hi danys personals ni materials, només les denúncies policials per desobediència, desordres i lesions es podria dir que aquestes acusacions són un rècord… Si la la història recent no fos tan cabota per recordar-nos que no són estranyes aquestes denúncies i peticions fiscals en aquest país que volem que sigui normal i “guai”.

En aquest país, que s’omple la boca de desobediència civil per exercir drets no reconeguts pels Estats, tenim la paradoxa que es jutjarà, amb penes de presó, a un grup de persones que van defensar el territori amb el seu cos, que el van protegir dels taurons especuladors de les plantes quinzenes i sales nobles d’edificis oficials, amb imaginació, coherència, sentit comú i informació a la resta de població. Aquest primer judici és a 6 persones, però totes sabem que ens jutgen a totes les que, en un moment o altre, vam estar i continuarem a les mobilitzacions contra el pla Caufec. Aquest judici és també un recordatori als que s’atreveixin a molestar als “senyors de la quinzena”. No pateixin aquests taurons perquè nosaltres tampoc oblidem i seguirem desobeint lleis injustes i assenyalant-los públicament, la seva infàmia no restarà impune.