En Jose és un dels sis activistes de la que anirà a judici la setmana vinent. La fiscalia els acusa dels delictes d’atemptat a l’autoritat, desobediència, desordres i lesions arran d’una manifestació d’octubre de 2007 contra el macroprojecte urbanístic. A més, a cinc d’ells se’ls hi suma un segon judici, per la irrupció massiva el març de 2009 al ple municipal d’Esplugues. En total, l’acusació demana 27 anys de presó per a ells. Referents de les accions de desobediència civil no-violenta al Principat, el suport als encausats ha crescut a mesura que s’apropa el judici i dissabte unes 3.000 persones es van mobilitzar a la ciutat del Baix Llobregat per demanar la retirada de càrrecs als seus veïns.
La lluita contra el Caufec arrenca des que es va presentar el pla urbanístic, el 1991. A vosaltres us jutgen per accions del 2007 i el 2009. Què ha canviat en aquests 23 anys?
Durant tot aquests temps hem aconseguit aturar un projecte que volia menjar-se la muntanya de Collserola, però el problema és que en més de vint anys la mentalitat de l’ajuntament no ha canviat. Ha basat la seva política en el negoci especulatiu i l’urbanisme salvatge i no ha evolucionat. Sí que ho ha fet l’oposició al projecte. Inicialment l’encapçalava les associacions veïnals, que feien un camí molt institucional i molt legal, presentant al·legacions a l’ajuntament i contenciosos administratius. Però després de molts intents de diàleg, l’ajuntament va dir que no es tocava ni un metre del Caufec i a partir d’aleshores les associacions van optar per buscar gent més jove. Nosaltres entrem els anys 2003-2004. Veníem d’altres experiències polítiques, miràvem a Itoiz [a Navarra, on va haver-hi una gran oposició a un embassament que, finalment, no es va fer], veníem de la insubmissió a l’exèrcit i vam començar a practicar un altre tipus d’oposició. Volíem visibilitzar el conflicte al carrer i vam posar en marxa accions de desobediència civil no-violenta.
Dissabte milers de persones van mobilitzar-se en suport vostre, amb una gran participació del teixit associatiu de la ciutat.
Sí. Això ho ha provocat l’ajuntament amb la seva rigidesa i l’enrocament a no voler consensuar el projecte urbanístic. El posicionament del teixit associatiu ha canviat i dissabte a la manifestació hi van participar les colles de diables i castells, que no ho havien fet mai, els grups de percussió i altres grups de cultura popular. Gent que fa 10 o 20 anys no s’oposava al Caufec, avui hi fa pinya en contra i la lluita per aturar-lo està molt més acompanyada.
El judici coincideix amb la intenció de l’Ajuntament de reactivar el projecte. Això facilita mobilitzar de nou la campanya en contra?
Doncs sí. Resulta que amb la campanya repressiva que tenim a sobre es reactiva la lluita contra el Caufec i gent jove que potser no tenia ni idea de què era i que el volien tornar a fer ara s’hi posiciona. Penso que en aquest tema, l’ajuntament té molt poca estratègia perquè ha reactivat la campanya contra el que ha estat el seu projecte estrella durant 20 anys, i que es va paralitzar per les nostres accions i per la crisi, que el va rematar.
La crisi ha demostrat que el model que hi ha darrere projectes com el Caufec no funciona. Això també ha facilitat el suport que rebeu ara de les entitats?
La realitat no és tan maca com ens agradaria. Si hi ha aquest posicionament ara no és perquè les entitats i associacions siguin molt conscients de l’esfondrament del sistema capitalista, sinó que veuen la campanya repressiva com una qüestió que vulnera els drets humans i com una qüestió del dret a protestar de persones que coneixen des de fa molts anys. A la manifestació de dissabte fins i tot hi havia gent que està a favor del pla. És allò que va dir Voltaire: “No comparteixo les teves idees, però donaria la vida per defensar el teu dret a expressar-les”.
Fa més d’una dècada que us vau implicar en la campanya i vitalment heu canviat molt. Ara que afronteu petició de penes de presó, penseu que ha valgut la pena?
Totalment. Tot el que hem après ens ha servit per créixer com a persones i per generar vincles i un teixit amb col·lectius de tot tipus, tant al Baix Llobregat, com a Barcelona i a Catalunya. Hem entrat en contacte amb plataformes en defensa del territori, contra l’especulació, en defensa de Collserola, en defensa dels barris i més endavant també amb campanyes antirepressives. Tot el que vam estar promovent i generant fa deu anys d’una manera molt forta és en el que creiem. Fa molt de temps que estem teixint uns vincles molt forts amb moltes entitats que ens faran tenir una alternativa real i unes bases sòlides col·lectives quan el capitalisme s’enfonsi, com esperem. Ara hem rebut un suport bestial amb la campanya Ni muts ni a la gàbia, tot i que no hem fet gaire cosa, perquè se’ns reconeix i agraeix tot el que vam fer en el seu dia. Ningú es penjava ni feia el tipus d’accions que fèiem nosaltres en aquella època. Per això ha valgut molt la pena. També és cert que si la lluita continua, nosaltres no deixarem d’estar-hi, però és la gent més jove la que ha de prendre el relleu. Quatre dels que anem a judici som pares i això et canvia la vida. No podem dedicar les 24 hores del dia a la campanya i a fer accions, com abans.
Com afronteu el judici?
A nivell jurídic ens toca un jutge ultraconservador i reaccionari i el sistema ja sabem com funciona. Aniran set mossos a declarar i tenen presumpció de veracitat…El sistema és el sistema i la justícia és una branca d’aquest sistema, i amb això no podem ser gaire optimistes. Però portem una defensa jurídica molt bona, ens hem preparat molt bé i tenim molts ànims i molta força, perquè estem rebent tot aquest suport. Amb l’acció de fa uns dies davant la Conselleria d’Interior volíem demostrar a tothom que la nostra estratègia de lluita no ha canviat i entrarem a la sala de la ciutat de la justícia amb el cap ben alt, perquè estem molt orgullosos del procés que hem fet.
[…] “En dues dècades, l’oposició al Caufec ha evolucionat, però la mentalitat de l’ajuntament e… […]