La Montse Santolino publica la seva primera columna de la Directa sobre el Pla Caufec, la desobedipencia i ni Muts ni a la Gàbia
Per què carai he dit que sí a fer de columnista? Columnista, just ara que la història no para quieta. Just ara que no hi ha manera de saber què passa ni què pot passar. Just ara que les ganes de canviar-ho tot han tornat la vida un pèl més caòtica. Buf! La cara d’una columnista davant la seva primera columna pot ser molt com la iconeta del whatsapp que s’assembla a El crit de Munch #mamapor
I vés per on que, enmig d’aquesta maror interior, apareixen les urnes engabiades de #mutsialagabia i, automàticament, em ve al cap la gent de @Nimutsnigàbia, els veïns d’Esplugues encausats pel pla Caufec. Gàbies simbòliques i gàbies reals. Què va primer? Un país lliure que pugui tenir cura de la seva gent o tenir cura de la gent per lluitar plegades per un país lliure? Un exemple, un més, del festival de contradiccions que enfrontem aquests dies intensos i que, per força, ens faran créixer políticament i democràticament. Volem votar. Però amb el Jofre, el Jose, l’Arnau, l’Oriol, el Joan i el Miguel Ángel. Prou de presos. Prou de multes. Canviar-ho tot. La justícia injusta, les acusacions falses, els judicis a destemps que són un fotut càstig d’efectes retardats. I vés per on que m’adono que, per dir tot això, amb 140 caràcters no en tinc prou i que potser una columna serviria d’alguna cosa 🙂
Article complet: http://directa.cat/primera-columna-del-caufec
NI MUTS NI A LA GÀBIA