Que la repressió no es converteixi en depressió

POSTED IN Actualitat Judicial, Agenda, General, Solidaritat, Textos 4 abril 2016

#NiRepreNiDepre

El pròxim 16 d’abril volem convidar a totes les persones, entitats, organitzacions i col·lectius que sempre han estat al nostre costat. A Esplugues de Llobregat estem de Festa Major, ja que tanquem la darrera campanya de Ni Muts ni a la Gàbia. Els dies 25 i 26 d’abril jutgen de nou la lluita noviolenta en defensa de Collserola i contra la prepotència institucional del PSC a la «Ciutat de la Justícia»

Nosaltres encara flipem quan després de tant de temps ens seguim retrobant amb qui un dia vam coincidir a una assemblea, un bidó de ciment, una xerrada, una festa, ‘Està tot fatal’, ‘BCN Meeting Point’… Sabem que és una opció política però que també és fruit de l’estima mútua i sincera i que, més enllà de victòries a les lluites, el que val és no oblidar-nos ni descuidar-nos quan ens volen mal. Per això, valorem per sobre de tot seguir teixint xarxa amb la gent que coneixem fa molts anys i amb la que encara hem de conèixer perquè la transformació social està formada de molts fils i nusos que es van lligant constantment. Això dóna sentit a la nostra lluita per defensar un pedaç de muntanya de l’especulació del pla Caufec per la capacitat de teixir xarxa i d’oferir respostes.

En aquesta lluita tots els jutges ens han absolt de tots els càrrecs de danys i atemptats a l’autoritat. Les úniques penes, i amb orgull, són per desobediència a l’autoritat. Ara, el 25 i 26 d’abril tindrem un altre judici amb pràcticament les mateixes acusacions i les mateixes persones. Encara no sabem què dictaminarà aquest cop la jutgessa, però sí que sabem qui ens va condemnar i ens condemna a viure ja fa 9 anys amb la incertesa de no saber quin camí prendrà la repressió a les nostres vides, com si no fos suficient amb les condemnes d’una precarietat galopant. La condemna sense judici és la que comença en el moment que un policia et demana la documentació i no saps si durarà uns minuts, uns dies o una dècada amb la particularitat que a nosaltres ja ni ens demanen la documentació. Aquesta és la condemna que fa anys que complim i que cadascú suporta tan bé com pot. Aquesta condemna és responsabilitat de Sacresa, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, els Mossos d’Esquadra i la Policia Local.

Cal remarcar que fa 3 anys que estem en un procés de diàleg amb l’Ajuntament per resoldre aquest conflicte penal de manera política i pocs resultats tangibles hem tingut. Tan pocs que quan el mes de gener ens reunim amb Fiscalia per estudiar una possible «conformitat» judicial i no haver d’anar a judici, 5 agents de la Policia Local —sota les ordres de l’alcaldessa P.D. del PSC avui i fa 10 anys— es neguen a acceptar un pacte amb el qual la fiscal hi estava d’acord. El resum és que anem a judici perquè 5 agents ho volen.

No ens penedim de res. No volíem que s’edifiqués la muntanya i no volem. Ara, bancs i constructores estan de conxorxes per tornar a edificar sota nous criteris de rendibilitat. No ens penedim de res, però ni els que seurem a la banqueta dels encausats ni el grup de suport vam néixer amb vocació de dedicar-nos a la lluita antirepressiva: el que ens movia era la defensa del territori.
Amb aquest motiu són les activitats per difondre i aconseguir suports, volem que lligat a la lluita antirepressiva hi hagi components antidepressius, diguem-ho així. No hem deixat de fer allò amb el que ens sentim a gust, sense abandonar el contingut polític; hem plantejat una campanya festiva, on tothom que ha volgut ha pogut trobar-hi el seu espai.

Seguim dient que la muntanya d’Esplugues també forma part de la nostra cultura i que l’Ajuntament sempre ens ha volgut silenciades tot fent pressió a entitats del poble amb una política ben recargolada de subvencions i cessió de locals. Malgrat aquesta dinàmica taaaan democràtica, moltes de les entitats espluguines ja van donar suport a la campanya anterior de Ni Muts ni a la Gàbia que va significar un retrobament de lluites en defensa del territori i contra l’especulació. També va esdevenir un pont de solidaritat entre col·lectius antirepressius a més d’aplegar en la seva cloenda la manifestació més multitudinària i diversa de la història recent d’Esplugues. I és que no cal haver estat en contra del pla Caufec per entendre que aquest és un judici polític que pretén castigar a unes quantes cares visibles com tampoc cal estar en contra de l’especulació urbanística per concloure que a Esplugues en concret ha demostrat ser un model fracassat doncs els arguments en contra de la política del totxo continuen vigents.

No ens trobaran mirant al pou de la tristesa. Ens reconeixem en l’alegria d’estar juntes, compartint i aprenent. Reivindiquem la desobediència festiva com una eina legítima i esperem tornar-nos a veure aquest mes d’abril perquè és molt important ajuntar força, energia i estima en el mirall de la solidaritat. Ens sentim vives quan veiem que la solidaritat no és només una paraula sinó un sentiment d’estima, empatia i resistència.

Ja sabeu que no som innocents de desobeir ni l’especulació ni la repressió i per això ens volem fer acompanyar de totes amb les que us sentim còmplices.

Gràcies per ser-hi!!