Pel dret a protestar
POSTED IN General 24 juny 2014
[accordion header=”Punts de Partida” position=”first”]
Absolució – Exigim la lliure absolució de tots els encausats.
Dret a la protesta – L’administració pública fa servir els judicis per negar el dret a la protesta. Al proper judici jutjarem a la repressió com a model de gestió de la protesta popular.
Conflicte polític – L’oposició al pla Caufec forma part d’un conflicte polític iniciat el 1991 que no es pot tractar penalment. Sempre hem buscat solucions i mediar amb l’ajuntament de diferents maneres: les manifestacions i accions al carrer, la policia i els processos penals són les conseqüències d’una mala gestió política del conflicte.
No al pla Caufec-Porta BCN – El pla Caufec és un model urbanístic insostenible que no resol els problemes d’avui dia (atur, desnonaments, precarietat…). No acceptem la manera d’imposar-ho ni de gestionar la protesta. Si fa 10 i 20 anys ja era una bogeria, avui dia els nostres arguments s’han reforçat gràcies als mals de la bombolla immobiliària.
Accions – Seguim donant suport a totes les accions per aturar aquest megaprojecte urbanístic.
[/accordion]
[accordion header=”Això Passaria en un pais normal” position=”normal”]
El 27 d’octubre comença un judici de tres dies contra 6 persones que s’oposen al ciment del pla Caufec sobre Collserola. Des de 1991 les opinions d’associacions veïnals s’han negat per afavorir el mercat immobiliari. Manca d’habitatge, atur creixent, corrupció… és el panorama que ens ofereixen els administradors públics que no s’avergonyeixen de reactivar la dinàmica del totxo que tan mal ha fet. Mentrestant, violència policial per a qui aixeca banderes de canvi.
La protesta i la repressió
Hem intentat dialogar des del primer dia que es parla del pla Caufec amb ajuntament i Generalitat. Hem anat a plens i tribunals i el projecte no s’ha tocat ni un metre. Els polítics ens han portat a un carrer sense sortida i hem fet ús de la desobediència civil al carrer per a denunciar aquesta injustícia. La resposta ha estat la crimininalització i la repressió. Nou de nosaltres som escollits a dit i perseguits policialment. Ens citen a dos judicis amb demandes de presó per dos fets:
manifestació // octubre 2007 >> 1.500 persones vam caminar per Esplugues, els Mossos ens van colpejar i vam acabar entrant a les obres del pla Caufec
concentració ajuntament // març 2009 >> protesta per l’empresonament d’un opositor al pla Caufec, unes 300 persones entren al consistori i la policia local ho intenta evitar .
[/accordion]
[accordion header=”Solució política” position=”normal”]
Alguns tenim peticions fiscals de 5 anys de presó i l’advocada dels Mossos d’Esquadra ja ha dit que no pensa rebaixar ni un sol dia la seva demanda. L’ajuntament pot facilitar solucions; nosaltres sempre hem volgut mediar.
El 2012 tots els partits polítics van signar una declaració que considera desproporcionades les possibles condemnes. Des de llavors el govern del PSC ha ajornat fins a 5 trobades amb el col·lectiu de suport als encausats a més d’anar canviant d’interlocutors. Al ple del 18 de juny PSC, ERC, ICV i CiU han ratificat públicament que aniran a Fiscalia amb un escrit que consensuaran.
[/accordion]
[accordion header=”23 anys d’urbanisme insostenible” position=”normal”]
Els bancs propietaris del pla Caufec s’han posat d’acord per reactivar el projecte i la premsa ho ha esbombat tot revaloritzant un projecte abandonat fa 5 anys. Tot indica que volen fer els 580 pisos de luxe ja que ni Sacresa ni l’ajuntament parlen dels pisos taxats ni dels equipaments pendents o altres meravelles del pla Caufec: van dir que inclús la L3 del metro arribaria a Finestrelles per tal d’aprovar un projecte ple d’irregularitats.
Benefici$ del pla Caufec
Quan gaudirem dels grans avantatges del diví pla Caufec (Porta BCN per despistar) si, segons Sacresa, “el propi mercat marcarà el termini de les obres”?
Si avui dia el mercat prioritza l’habitatge de luxe i el negoci de les constructores, on queden les dolces promeses? Per què li van destrossar la vida a en Pep de Can Oliveres?
Enric Giner, portaveu municipal, ha comentat: “Em jubilaré i no veuré els gratacels d’oficines”. No sabem si ho diu per despistar o simplement per apaivagar possibles oposicions veïnals de cara a la reactivació del pla Caufec.
Negocis o interès general
Molts negocis hi ha pel mig que han convertit a l’ajuntament en veritable hooligan proCaufec. Mirant només allò conegut oficialment, Caufec ja ha pagat 1.150 milions de pessetes a l’ajuntament per l’aprovació del projecte. Per això i molts altres motius inconfessables, a l’equip de govern no li queda més remei que seguir posant bona cara parlant de la reactivació d’un projecte que tant maldecaps li ha donat i tant qüestionament polític li ha generat.
[/accordion]
[accordion header=”La desobediència com a norma” position=”normal”]
Les accions contra el pla Caufec sempre han estat públiques i noviolentes amb l’objectiu de cridar al màxim l’atenció de la població i els mitjans de comunicació per tal de difondre els arguments de la lluita.
Després de plantejar una lluita legal a través d’al·legacions i contenciosos-administratius no ens va quedar més remei que sortir al carrer i desobeir tota ordre. Sovint hem transgredit la llei per a denunciar que se salten les seves pròpies lleis. Ens hem encadenat al balcó de l’ajuntament iºgual que hem impedit a retroexcavadores treballar. Ens hem penjat d’un munt de llocs amb alegria i una pancarta, però mai hem trencat res ni hem fet mal a ningú. Tan sols volíem que tothom pogués conèixer els efectes per a la muntanya i les nostres vides d’un projecte urbanístic com aquest i com s’ho han manegat uns quants per tirar-ho endavant.
Al·legacions i contenciosos
Recurs habitual d’associacions veïnals d’habitual resultat: no guanyes mai i gastes milers d’euros per rebre una resposta de manual. Ens van dir que no hi havia suficients proves que demostressin les irregularitats que apareixien a documents públics i oficials de l’ajuntament. Ningú pot dir que no hem intentat les vies legals.
Reunions amb polítics
“No rebaixarem ni un metre edificable” era la màxima de l´ajuntament d’Esplugues. Les associacions veïnals van intentar durant 15 anys negociar un projecte que no fos imposat. Van reunir-se amb regidors, alcaldes i consellers de la Generalitat amb idèntic resultat.
[/accordion]
[accordion header=”Testimoi – Mª Dolors i Antoni” position=”normal”]
“El nostre sentiment és de forta preocupació i gran desconcert“
Maria Dolors Feliubadaló i Antoni Andreu, mare i pare de dos encausats
Al llarg de tot aquest procés hem passat moments de neguit, angoixa, impotència, por… però també hem viscut un fort sentiment de proximitat cap a aquestes persones disposades a defensar una causa comuna més enllà d’interessos particulars i egoismes personals.
Després de 7 anys, i quan els nostres fills han endegat el seu projecte personal de vida, la justícia es mou.
En aquests moments el nostre sentiment és de forta preocupació i gran desconcert davant les penes de presó que demana Fiscalia. Preocupació perquè creiem —i sembla força demostrat— en la ineficàcia de la presó com a mesura correctora per a les persones i perquè també sembla demostrat que desgraciadament la justícia no s’aplica per igual a tothom. Desconcert perquè, sense obviar els fets, tenim la seguretat que les penes que es demanen són del tot desproporcionades al que va passar.
Sabem que, malgrat tot, hi ha solucions possibles a les que es pot arribar per la via del diàleg. Demanem i confiem en que “qui pot dialogar, dialogui”.
Nosaltres sempre serem el seu pare i la seva mare!
[/accordion]
[accordion header=”Testimoi – Oriol” position=”normal”]
“Havíem de ser nosaltres, així estava manat”
Oriol, encausat als dos processos penals
Vaig pensar que no podia passar res greu dels fets de 2009 a l’Ajuntament, però alhora vaig encuriosir-me per llegir la versió policial. Aquell dia vaig caminar tranquil·lament cap a casa passant davant d’una parella de mossos d’esquadra i dels policies. Va venir la ràbia de llegir l’atestat. Com es podia fer una descripció tan allunyada del que havia passat?: amagant vergonyes dels agents, exagerant fets i canviant protagonistes… I impotència en com el fiscal feia seves les paraules de la policia i sol·licitava anys de presó com si res. Però els anys i la reflexió han donat pas a un sentiment de satisfacció, d’arrelament a la realitat i de certesa.
D’haver fet el que el cor, el cervell i el cos et mana que has de fer. No hi ha injúria a un mateix més gran que viure amb el sentiment de no haver fet res per impedir una injustícia. Això a mi ningú m’ho podrà arrabassar.
Sentit de realitat de que les conseqüències són fruit únicament d’haver tingut una actitud intransigent contra la injustícia del que ens volien fer empassar. Vam ser nosaltres perquè havíem de ser nosaltres, així estava manat.
Certesa de que la propera vegada que diguem “no” ho farem molt millor.
[/accordion]
[accordion header=”Testimoi – Clara i Alba” position=”normal”]
“Por, incredulitat i ràbia“
Clara i Alba, membres de ‘Ni Muts ni a la Gàbia’
Que com ens sentim? Quan ens ho van dir: incredulitat, perquè les acusacions són mentida, una mentida que pot portar amics nostres a presó. Després, quan vam adonar-nos-en de que era real, vam sentir i encara sentim, molt sovint, por, por, por…molta por. Por de l’aïllament d’una pena carcerària, por de que els robin, injustament, un tros de vida, un tros de temps. Por de no trobar-nos fent una birra els divendres. Por de trobar-los a faltar. Por i certesa de que això ens canviarà per sempre, però sobretot, els canviarà per sempre. I no parem de sentir ràbia de viure en un sistema en el que ser crític amb el poder es condemna amb presó. I la incredulitat, la por i sobretot, la ràbia, són combustible per l’acció de protesta. Aquest cop antirepressiva. Protesta i lluita perquè tot acabi sent un malson.
[/accordion]
[accordion header=”Testimoi – Miguel Ángel” position=”last”]
“Em van ficar en un procés judicial inflat de mentides”
Miguel Ángel, veí de Cornellà i encausat per la manifestació de 2007
La meva solidaritat cap al poble d’Esplugues i l’oposició i desobediència d’un munt de gent contra el pla Caufec i les seves obres són els motius que em van fer participar el 2007 a una manifestació de diversa gent de totes les edats. Vaig rebre el zarpazo de les forces de repressió ja que una setmana després de la manifestació em van agafar el nom caminant per Cornellà i em van ficar en un procés judicial inflat de mentides on la Fiscalia em demana 2 anys i 3 mesos de presó a més de 400 euros d’indemnització per un mosso al que mai vaig agredir. Des de Cornellà, solidaritat i força a la gent de Ni Muts ni a la Gàbia!
[/accordion]
