Els dies 25 i 26 d’abril tindrà lloc a la Ciutat de la Justícia el darrer judici contra veïns d’Esplugues de Llobregat oposats al projecte urbanístic pla Caufec-Porta BCN des de 1991. Després que més de 70 persones hagin estat denunciades més de 230 ocasions entre 2004 i 2009 per activitats en defensa de Collserola, el 2016 té lloc el darrer judici contra veïns del municipi baixllobregatí. En aquest cas són vuit persones acusades per la Fiscalia d’atemptat contra l’autoritat i desordres públics.
El jutjat penal número 11 de Barcelona ha citat a vuit veïns acusats per la Fiscalia de nou delictes d’atemptat contra l’autoritat i desordres públics així com de vuit faltes de lesions i contra l’ordre públic. La suma total és de 15 anys de presó, penes-multa per valor de 6.300 euros (o bé, 11 mesos i 20 dies de presó) i 5.050 euros d’indemnització a cinc policies locals. Aquestes acusacions es deriven d’uns fets de març de 2009 en què unes 300 persones entren a l’Ajuntament d’Esplugues per denunciar l’ingrés a presó d’un opositor al pla Caufec que acaba sense detencions ni identificacions policials. Set anys més tard vuit persones seran jutjades, cinc de les quals repeteixen en el jutjat després de ser absoltes en un judici pels fets de la manifestació del 6 d’octubre de 2007. Tres d’aquestes persones tenen risc real d’entrar a presó amb demandes de tres anys de presó.
El col·lectiu de suport ‘Ni Muts ni a la Gàbia’ recorda que en aquesta lluita en defensa de Collserola des de 1991 tots els jutges han absolt a tots els veïns de tots els càrrecs de danys i atemptats a l’autoritat i les úniques penes han estat per desobediència a l’autoritat. «Encara no sabem què dictaminarà aquest cop la jutgessa (…). La condemna sense judici és la que comença en el moment que un policia et demana la documentació i no saps si durarà uns minuts, uns dies o una dècada amb la particularitat que a nosaltres ja ni ens demanen la documentació. Aquesta condemna és responsabilitat de Sacresa, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, els Mossos d’Esquadra i la Policia Local».
Aquest judici té lloc quan es pretenen reactivar les obres del tristament famós pla Caufec i que s’ha rebatejat i redefinit per tal de superar tots els esculls de l’oposició veïnal. Les encausades remarquen que és la seva activitat política la que les porta a judici i que l’Ajuntament ha promogut la judicialització d’un conflicte polític amb l’objectiu de tractar la lluita contra l’especulació urbanística com un problema d’ordre públic en comptes de buscar solucions negociades amb el veïnat.
Fa tres anys que ‘Ni Muts ni a la Gàbia’ es troba en un procés de diàleg amb l’Ajuntament per resoldre aquest conflicte penal de manera política. Malgrat les declaracions institucionals, cinc agents de la Policia Local —sota les ordres de l’alcaldessa Pilar Díaz (PSC) avui i fa deu anys— es neguen a acceptar un pacte amb Fiscalia per què no se celebri el judici.
Activistes despenjats a la façana de les torres Symbol d’Esplugues de Llobregat l’any 2009 / ARXIU Directa
15/04/2016
Els dies 25 i 26 d’abril, 8 veïns d’Esplugues vinculats a l’oposició al pla urbanístic Caufec-Porta Barcelona s’enfronten a un judici pels fets ocorreguts l’any 2009 durant una protesta contra les penes-multa. Moltes de les activistes que expressaven el seu rebuig a aquest pla, que es projectava sobre un sector de la falda de Collserola, patien aleshores l’aplicació d’aquest mecanisme repressiu. Durant aquella concentració davant de l’ajuntament, un nombrós grup de manifestants va irrompre al ple, arribant a aturar-lo. En el judici per aquests fets es demanen un total de 15 anys de presó, 4.560 euros d’indemnització per a 5 agents de la policia local i 6.300 euros en penes multa bescanviables per onze mesos i vint dies de presó. Les condemnes a pena multa han estat molt habituals entre molts col·lectius i persones que han practicat i practiquen la desobediència civil no violenta. Per aquest motiu, l’any 2008 va arrencar la campanya ‘Insubmissió a les penes multa’. Read More »
Crònica d’una jornada antirrepressiva a Esplugues en suport a les persones que aniran a judici els pròxims dies 25 i 26 d’abril per una protesta de l’any 2009 contra les penes imposades a opositores al projecte urbanístic pla Caufec.
Dissabte 16 d’abril es va celebrar a Esplugues de Llobregat una jornada de suport als encausats pels fets ocorreguts el març de 2009, quan prop de 300 persones que protestaven contra el projecte urbanístic conegut com Pla Caufec i les penes multa que arrossegaven moltes activistes contràries a aquest pla urbanístic van entrar al ple municipal de l’Ajuntament d’Esplugues i la policia local va intentar impedir-ho. Com a conseqüència d’aquells fets, vuit veïns aniran a judici els dies 25 i 26 d’abril i s’enfronten a les denúncies de la policia local per atemptat contra l’autoritat, desordres públics i faltes de lesions. Vam passar per aquest municipi per informar del desenvolupament la jornada i vam infiltrar dos redactors en alguns dels equips participants en el Torneig de Futbol Antirrepressiu que va inaugurar la jornada.
“Ni repressió ni depressió” és un dels lemes que ha fet servir el col·lectiu Ni Muts ni a la Gàbia per fer front a aquest darrer judici d’activistes espluguines en defensa de Collserola. I que, millor que un torneig de futbol, per espantar la depressió si les integrants dels equips que hi participen es coneixen gairebé totes de trobar-se a manifestacions, accions, xerrades i concentracions a comissaries i jutjats? Si hi afegim que l’objectiu declarat per l’organització era jugar i passar-s’ho bé i que no hi hauria equip guanyador, ja només faltava la barra oberta des del primer minut, uns comentaristes sense pudor i un àrbitre disfressat de jutge.
Així doncs, a dos quarts d’onze del matí, comencen a arribar les jugadores dels tretze equips que s’han inscrit al torneig a la pista coberta del Parc d’en Pou d’en Fèlix. La gent de Ni Muts ni a la Gàbia ja hi són des de primera hora amb tot preparat per rebre les assistents i fent el que millor saben fer: penjar pancartes gegants per tota la zona on es desenvoluparà la jornada. Com la majoria de participants troben el nom massa llarg, al final es queda en ‘patxanga antirrepre’; és més curt i així ens entenem totes. El segon escull que han de superar les organitzadores és que la majoria d’equips porten samarretes negres; coses que passen quan organitzes un torneig de futbol amb la gent dels moviments socials a Barcelona i rodalia. Però les organitzadores ja havien previst aquesta casuística i porten unes quantes armilles de color taronja, que les participants es resignen a posar-se, doncs tapen les serigrafies reivindicatives de les seves samarretes.
El pròxim 16 d’abril volem convidar a totes les persones, entitats, organitzacions i col·lectius que sempre han estat al nostre costat. A Esplugues de Llobregat estem de Festa Major, ja que tanquem la darrera campanya de Ni Muts ni a la Gàbia. Els dies 25 i 26 d’abril jutgen de nou la lluita noviolenta en defensa de Collserola i contra la prepotència institucional del PSC a la «Ciutat de la Justícia»
Nosaltres encara flipem quan després de tant de temps ens seguim retrobant amb qui un dia vam coincidir a una assemblea, un bidó de ciment, una xerrada, una festa, ‘Està tot fatal’, ‘BCN Meeting Point’… Sabem que és una opció política però que també és fruit de l’estima mútua i sincera i que, més enllà de victòries a les lluites, el que val és no oblidar-nos ni descuidar-nos quan ens volen mal. Per això, valorem per sobre de tot seguir teixint xarxa amb la gent que coneixem fa molts anys i amb la que encara hem de conèixer perquè la transformació social està formada de molts fils i nusos que es van lligant constantment. Això dóna sentit a la nostra lluita per defensar un pedaç de muntanya de l’especulació del pla Caufec per la capacitat de teixir xarxa i d’oferir respostes.
En aquesta lluita tots els jutges ens han absolt de tots els càrrecs de danys i atemptats a l’autoritat. Les úniques penes, i amb orgull, són per desobediència a l’autoritat. Ara, el 25 i 26 d’abril tindrem un altre judici amb pràcticament les mateixes acusacions i les mateixes persones. Encara no sabem què dictaminarà aquest cop la jutgessa, però sí que sabem qui ens va condemnar i ens condemna a viure ja fa 9 anys amb la incertesa de no saber quin camí prendrà la repressió a les nostres vides, com si no fos suficient amb les condemnes d’una precarietat galopant. La condemna sense judici és la que comença en el moment que un policia et demana la documentació i no saps si durarà uns minuts, uns dies o una dècada amb la particularitat que a nosaltres ja ni ens demanen la documentació.Aquesta és la condemna que fa anys que complim i que cadascú suporta tan bé com pot. Aquesta condemna és responsabilitat de Sacresa, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, els Mossos d’Esquadra i la Policia Local.
Cal remarcar que fa 3 anys que estem en un procés de diàleg amb l’Ajuntament per resoldre aquest conflicte penal de manera política i pocs resultats tangibles hem tingut. Tan pocs que quan el mes de gener ens reunim amb Fiscalia per estudiar una possible «conformitat» judicial i no haver d’anar a judici, 5 agents de la Policia Local —sota les ordres de l’alcaldessa P.D. del PSC avui i fa 10 anys— es neguen a acceptar un pacte amb el qual la fiscal hi estava d’acord. El resum és que anem a judici perquè 5 agents ho volen.
No ens penedim de res. No volíem que s’edifiqués la muntanya i no volem. Ara, bancs i constructores estan de conxorxes per tornar a edificar sota nous criteris de rendibilitat. No ens penedim de res, però ni els que seurem a la banqueta dels encausats ni el grup de suport vam néixer amb vocació de dedicar-nos a la lluita antirepressiva: el que ens movia era la defensa del territori.
Amb aquest motiu són les activitats per difondre i aconseguir suports, volem que lligat a la lluita antirepressiva hi hagi components antidepressius, diguem-ho així. No hem deixat de fer allò amb el que ens sentim a gust, sense abandonar el contingut polític; hem plantejat una campanya festiva, on tothom que ha volgut ha pogut trobar-hi el seu espai.
Seguim dient que la muntanya d’Esplugues també forma part de la nostra cultura i que l’Ajuntament sempre ens ha volgut silenciades tot fent pressió a entitats del poble amb una política ben recargolada de subvencions i cessió de locals. Malgrat aquesta dinàmica taaaan democràtica, moltes de les entitats espluguines ja van donar suport a la campanya anterior de Ni Muts ni a la Gàbia que va significar un retrobament de lluites en defensa del territori i contra l’especulació. També va esdevenir un pont de solidaritat entre col·lectius antirepressius a més d’aplegar en la seva cloenda la manifestació més multitudinària i diversa de la història recent d’Esplugues. I és que no cal haver estat en contra del pla Caufec per entendre que aquest és un judici polític que pretén castigar a unes quantes cares visibles com tampoc cal estar en contra de l’especulació urbanística per concloure que a Esplugues en concret ha demostrat ser un model fracassat doncs els arguments en contra de la política del totxo continuen vigents.
No ens trobaran mirant al pou de la tristesa. Ens reconeixem en l’alegria d’estar juntes, compartint i aprenent. Reivindiquem la desobediència festiva com una eina legítima i esperem tornar-nos a veure aquest mes d’abril perquè és molt important ajuntar força, energia i estima en el mirall de la solidaritat. Ens sentim vives quan veiem que la solidaritat no és només una paraula sinó un sentiment d’estima, empatia i resistència.
Ja sabeu que no som innocents de desobeir ni l’especulació ni la repressió i per això ens volem fer acompanyar de totes amb les que us sentim còmplices.
Què passa quan a una persona propera la volen portar a la presó? Dissabte 9, 12h a La Barrina, xerrada-debat-vermut
Què passa quan a una persona propera la volen portar a la presó? sota aquest títol acollirem al Casal Popular La Barrina una xerrada, debat i vermut el proper dissabte 9 d’abril a les 12h, organitzada per les companyes de .
Molts processos de lluita política, massa freqüentment, acaben amb una repressió molt dura per part dels poders de l’estat contra les persones individuals que van donar la cara pels drets col·lectius. Un cas paradigmàtic n’és la lluita contra l’especulació immobiliària del Pla Caufec a Esplugues, però hi ha molts d’altres. Vaguistes, sindicalistes, estudiants, sobiranistes, feministes o activistes pel dret al propi cos.
I no només empresona la llibertat de les encausades, també toca a les que ens trobem al seu entorn. Fills, companyes, parelles, amics, pares, avies. Com els afecta la repressió? I en aquest cas, especialment també ens toca a nosaltres ja que afecta a un company ben proper.
No em fa por la repressió. El que realment em provoca pànic és imaginar que un dia ens reprimeixin per les nostres activitats polítiques i no hi hagi solidaritat al carrer. Penso que la repressió acostuma a ser un indicatiu de la qualitat de la tasca social que duem a terme: com més bé fem les coses, més dur ens colpegen. Però no sempre és així: a vegades, fem les coses tan malament que és inevitable que esbotzin la nostra porta de matinada… Hi intervenen molts factors, però, si formem part de moviments que realment estan qüestionant el sistema d’arrel i transformant la societat, entendrem millor l’ abast dels càstigs que ens infligeixen. Així, aturar el desallotj ament d’un centre social o l’ execució d’un projecte urbanístic, participar d’un moviment social amb forta presència al carrer o que s’ enfronti a l’statu quo de manera contundent, posar en pràctica mitjans de lluita que fan trontollar la bassa d’oli del sistema… són motius suficients perquè el pes del poder , en el seu vessant més salvatge, caigui sobre nosaltres.
El poder exerceix la repressió per mantenir les coses tal com estan: qui genera canvis s’arrisca que la legalitat, feta a mida del poder, se li llanci al coll amb les dues mans. Això és més que previsible i ens n’hem de cuidar molt, sobretot pels temps de control omnipotent que vénen, en què cada clic compta. Encara que la repressió acostumi a arribar per sorpresa, hauríem d’esperar-la en tot moment. A partir d’aquí, emprendrem les campanyes antirepressives amb la mateixa convicció i contundència que plantegem les nostres lluites. De fet, la repressió forma part de l’ activitat política, igual que penjar cartells o preparar una acció pública qualsevol. No cal dir que hem d’incloure a les nostres assemblees la possibilitat de caure a les garjoles del poder. No som tan culpables com voldrien ni tan innocents com els agradaria. Read More »
El divendres dia 18 de març a les 19:00 h al Vendrell parlarem de la repressió més enllà de l’explicació de casos. Debatrem sobre com enfocar el suport a les encausades, com ho viuen els grups de suport i els entorns afectius, com afrontar les conseqüències i, naturalment, com organitzar-nos i parlar sobre la repressió.
Provarem de recollir el que en surti i proporcionar una eina útil de reflexió i debat per a totes.
Ni Muts Ni a la Gàbia, campanya de suport de les encausades per l’oposició a un macroprojecte urbanístic frustrat per la crisi, ha presentat avui una campanya per denunciar una intenció política en els judicis vinculats a la protesta previstos pel gener
Ni Muts Ni a la Gàbia, grup de suport de les encausades per les protestes contra el pla Caufec, ha presentat avui una campanya sota el títol “No som innocents” amb la qual pretenen conscienciar a l’opinió pública de què la seva activitat política en defensa de Collserola és el que realment es porta a judici. El col·lectiu ha difós un fals comunicat on informa que les més de 70 persones que entre els anys 2004 i 2009 van ser sancionades i denunciades per la seva implicació en la lluita veïnal contra el projecte urbanístic pla Caufec demandaran el PSC d’Esplugues per danys i perjudicis. També ha publicat un vídeo en el qual apareixen diferents veïnes d’Esplugues afirmant que “no som innocents de desobeir l’autoritat o de protestar contra la injustícia”.
La lluita de part del veïnat d’Esplugues de Llobregat contra els plans urbanístics que afecten la falda de Collserola ha estat marcada en l’última època per la utilització de la desobediència civil no violenta com a recurs freqüent a l’hora de denunciar la implicació de l’Ajuntament, la Generalitat i la constructora Sacresa com a principals impulsors del pla Caufec. Anys més tard, un cop aquell projecte urbanístic va ser aparcat per la fallida de Sacresa, diferents veïns del poble rebien notificacions dels jutjats on se’ls informava de l’apertura de processos judicials on es demanen penes de presó per fets vinculats a protestes contra el pla Caufec. La desobediència protagonitzada per activistes que es penjaven des de diverses infraestructures o s’encadenaven davant de les seus dels responsables econòmics i polítics del conflicte veïnal va tornar a recuperar el seu lloc als moviments socials d’aquest municipi del Baix Llobregat. Aquesta vegada, ja no per denunciar l’especulació urbanística, sinó per fer front a la repressió. En un nou capítol de l’assetjament institucional contra l’oposició veïnal al pla Caufec i just quan s’està gestant nou impuls empresarial per executar-lo, els dies 18 i 19 de gener de 2016, vuit veïnes d’Esplugues seran jutjades pels fets ocorreguts durant l’entrada a un ple municipal l’any 2009 com a protesta per l’aplicació de penes de multa a opositores al pla Caufec.
El 20 de novembre de 2004 la lluita veïnal contra el pla Caufec fa un gir que acabarà marcant la realitat quotidiana d’Esplugues i sobretot dels seus moviments socials més antagonistes. Aquell dia, un grup d’activistes contràries al pla urbanístic liderat per la constructora Sacresa i apadrinat per l’Ajuntament d’Esplugues, va dur a terme una acció davant de la seu de la constructora al bell mig de l’Avinguda Diagonal a Barcelona.
El col·lectiu ha difós un comunicat coincidint amb el Dia dels Innocents on informa que més de 70 denunciades demandaran el PSC d’Esplugues per danys i perjudicis
Durant el transcurs d’aquell acte simbòlic es van plantar arbres morts amb ciment, es van enganxar cartells, es va pintar el terra i es va fer una roda de premsa denunciant els plans de Sacresa per a la muntanya de Sant Pere Màrtir. En finalitzar l’acció dos activistes de la Plataforma Popular contra el Pla Caufec van ser detinguts i acusats de resistència i atemptat contra l’autoritat. Malgrat que mesos més tard van ser absolts, l’escalada repressiva de baixa intensitat va continuar durant anys tant per part de la policia local com dels mossos d’esquadra.
Durant els anys següents, les accions de desobediència van prendre protagonisme en la lluita veïnal contra el pla urbanístic, però és durant l’any 2007 quan s’intensifiquen les accions, en aquesta ocasió directament contra les obres que ja havien començat. Durant una setmana de lluita que es va impulsar amb el lema genèric “Està Tot Fatal”, vuit persones van ser posteriorment denunciades per delictes de desobediència, desordres i resistència, pel fet d’haver participat en diverses accions com una manifestació pels carrers d’Esplugues, un encadenament a la barana del balcó de l’ajuntament o l’estada de tres dies de tres activistes que es van penjar de la façana de les emblemàtiques Torres Symbol. Una persona més va ser també denunciada per atemptat contra l’autoritat per disparar amb una pistola d’aigua a l’alcaldessa d’Esplugues Pilar Díaz.
La desobediència com a protagonista
El mes de novembre del mateix any s’acusaven a 23 persones per una falta de desobediència per l’acció “aturem les màquines”. Entre les 23 persones també hi havia set fotoperiodistes que estaven donant cobertura informativa a l’acció. Un mes abans van succeir els fets que van acabar en el judici de sis activistes (i la seva posterior absolució) durant una manifestació contrària al pla Caufec que va comptar amb més de mil manifestants pels carrers del municipi. És també a finals de l’any 2007 quan una jutgessa va condemnar a pagar una multa de 480 euros més les despeses judicials a un veí que es va negar a pagar-la per considerar-la desproporcionada.
Activistes contra el Pla Caufec encadenades a bidons de ciment davant la seu de la Conselleria d’Interior per protestar contra els primers judicis vinculats a l’oposició al Pla Caufec, l’octubre de 2014
Segons els activistes antiplacaufec, aquest procés policial i judicial, no només va comptar activament amb l’Ajuntament mitjançant l’ús de la policia local, sinó que es va estendre als intents de coacció cap a diverses entitats. I citen com a exemple les pressions cap al grup Ayllu, de la parròquia de Santa Gemma de Can Vidalet, que organitza la fira solidària de Santa Llúcia, per evitar la participació de l’Associació Veïnal de Finestrelles i La Miranda, oposades al pla Caufec, en l’esdeveniment. Un altre exemple que esmenten van ser les exigències a la colla castellera del poble perquè l’Exiliada, geganta d’Esplugues solidària amb la lluita contra el pla Caufec, marxés de la plaça de la vila durant la diada castellera de Festa Major del 2007.
Durant l’any 2008 les opositores al pla Caufec comencen a assumir també la denuncia contra les penes de multa que els recauen com a conseqüència de les seves protestes. A 15 de febrer d’aquell any, la Plataforma Popular contra el Pla Caufec tenia constància de la instrucció de 64 delictes i/o faltes relacionades amb accions en protesta contra el Pla Caufec per part dels tres jutjats d’Esplugues.
Nou judici contra vuit veïns
El punt àlgid d’aquella campanya contra les penes arriba el 18 de març de 2009. El veïnat contrari al pla Caufec va convocar una concentració, coincidint amb un ple municipal. La concentració va comptar amb la participació de més de 300 persones, que també protestaven contra les penes multa que havien rebut prèviament algunes activistes i contra el posterior empresonament l’abril següent d’un dels opositors per negar-se a pagar una pena de multa.
Ni Muts ni a la Gàbia ha convocat a una manifestació el dia 16 de gener a Esplugues i concentracions els dos dies de judici a la Ciutat de la Justícia
En un moment de la concentració, les manifestants van voler entrar a les dependències municipals per portar la seva protesta al ple. La policia local va intentar impedir-ho i es van viure alguns moments de tensió. Aquells fets s’han traduït quasi set anys més tard en un judici on seuran vuit persones com a acusades. Cinc d’aquestes persones acusades repeteixen en el jutjat després de sortir absoltes fa poc més d’un any d’un judici on es jutjaven els fets de la manifestació del 6 d’octubre de 2007. Tres d’aquestes persones tenen risc real d’entrar a presó amb demandes de 3 anys de presó.
“No som innocents”
Aquesta mateixa setmana s’ha confirmat que el judici tindrà lloc, doncs la defensa de les veïnes havia proposat a la Fiscalia una conformitat per la qual acceptaven les penes relacionades amb els desordres públics si es retiraven totes les demandes d’atemptat contra l’autoritat i indemnitzacions per lesions a cinc policies locals. La Fiscalia hi va estar d’acord si els agents retiraven les seves demandes d’indemnització, fet que no s’ha produït.
Ara, de nou, Ni Muts Ni a la Gàbia, a través de la campanya “No som innocents” denuncia que “l’Ajuntament ha promogut la judicialització d’un conflicte polític amb l’objectiu de tractar la lluita contra l’especulació urbanística com un problema d’ordre públic en comptes de buscar solucions negociades amb el veïnat que des de 1991 s’hi oposa al pla Caufec”. El col·lectiu ha convocat a una manifestació el dia 16 de gener a Esplugues i concentracions els dos dies de judici a la Ciutat de la Justícia.
Aprofiten el 28 de desembre per publicar un vídeo on declaren que no són innocents de desobeir l’autoritat, de lluitar contra l’especulació o de protestar contra la injustícia.
El col·lectiu de suport als veïns d’Esplugues perseguits per defensar Collserola del pla Caufec insisteix que les associacions veïnals han buscat des de 1991 tota mena de diàleg amb l’Ajuntament per tal de negociar el planejament urbanístic als barris de Can Vidalet i Finestrelles i s’han trobat un mur.
En la mateixa línia, els veïns citats a judici acusats d’atemptat contra l’autoritat i desordres públics van iniciar un procés de mediació a través del Departament de Justícia que la Policia Local va rebutjar. Fa 15 dies els encausats havien proposat a Fiscalia acceptar els delictes de desordres públics si es retiraven els d’atemptat contra l’autoritat i les indemnitzacions per lesions a cinc policies locals. Fiscalia hi estava d’acord però els agents segueixen reclamant per les suposades lesions produïdes el març de 2009.
Així doncs els dies 18 i 19 de gener de 2016 els 8 veïns d’Esplugues acusats de 9 delictes d’atemptat contra l’autoritat i desordres públics així com de 8 faltes de lesions i contra l’ordre públic seuran de nou a la banqueta dels acusats. Cinc d’ells són els mateixos que ja van ser absolts l’any passat dels mateixos càrrecs per una manifestació de 2007. Els opositors al pla Caufec s’enfronten a un total de 15 anys de presó, penes-multa per valor de 6.300 euros (o bé, 11 mesos i 20 dies de presó) i 5.050 euros d’indemnització a 5 policies locals.
::::::::::::::
Més de 70 persones es presentaran avui 28 de desembre als jutjats d’Esplugues de Llobregat per demandar al PSC local per danys i perjudicis. Es tracta de veïns del municipi baixllobregatí i activistes solidàries que entre els anys 2004 i 2009 van ser sancionades i denunciades per la seva implicació en la lluita veïnal contra el projecte urbanístic pla Caufec. Entre elles hi seran els espluguins que l’any passat van ser absolts d’atemptar contra l’autoritat i de desordres públics i que els dies 18 i 19 de gener de 2016 està previst que tornin a ser jutjats acusats dels mateixos càrrecs per una altra protesta del 2009.
Activistes i familiars presentaran demà una demanda per danys i perjudicis «pels anys robats a causa de la lluita contra un projecte il·legal i irracional» i els diferents processos repressius que han patit per fer ús del dret de protestar de manera no violenta. La demanda pot ascendir als 159.000 euros on també cal incloure la quantitat de 7.255 euros en cadenes, cordes i ciment per accions de desobediència civil així com cartells, adhesius i altres elements de propaganda que la Brigada Municipal ha arrencat per ordre del govern local a les hores de ser col·locats.
La demanda recau sobre l’agrupació local del PSC doncs els veïns i activistes no volen que les previsibles indemnitzacions recaiguin en cap cas sobre les arques públiques i que el poble hagi de pagar i sí, en canvi, «sobre el partit que governa de manera absolutista» el municipi baixllobregatí des de fa 30 anys. Segons Marina H., una de les demandants, «el 2009 l’agrupació local del PSC ens va titllar de feixistes i violents i nosaltres només hem volgut defensar la natura de Collserola dels interessos especulatius i urbanístics; aquestes desqualificacions ens han afectat a la feina o als estudis». Una dotzena de veïns afegirà a la causa que certes tensions familiars se’n deriven de la rigidesa del govern local i la seva manca de diàleg: «Alguns dinars de Nadal eren una veritable tortura, sobretot si a la família hi havia algun votant del PSC», afegeix Marc T.
El col·lectiu ‘Ni Muts ni a la Gàbia’ s’ha posat en contacte amb el grup immobiliari belga Equilis que pretén adquirir part del pla Caufec per edificar un centre comercial. Les converses avançades indiquen que Equilis finançaria les costes processals d’aquesta demanda a canvi del compromís del col·lectiu veïnal de no fer cap acció en contra de les futures obres durant un període de dos anys. Proper judici, ‘Ni Muts ni a la Gàbia’
Aquesta demanda no impedeix que 8 veïns estiguin citats a judici els dies 18 i 19 de gener de 2016 per part del Jutjat Penal número 11 de Barcelona acusats per la Fiscalia de 9 delictes d’atemptat contra l’autoritat i desordres públics així com de 8 faltes de lesions i contra l’ordre públic. Total: 15 anys de presó, penes-multa per valor de 6.300 euros (o bé, 11 mesos i 20 dies de presó) i 5.050 euros d’indemnització a 5 policies locals.
El col·lectiu de suport antirrepressiu ha convocat una manifestació el dia 16 de gener així com concentracions a la ‘Ciutat de la Justícia’ els dos dies de judici. Miquel Àngel Escobar, extinent d’alcalde a Esplugues pel PSC i candidat frustrat a senador per CDC, dóna suport a la campanya antirrepressiva: «El PSC em va vetar ser alcalde d’Esplugues pel meu suport al moviment veïnal del poble. Jo volia fer del Senat una plataforma des d’on retornar tot el que m’ha aportat políticament la lluita contra el pla Caufec». Carme Chacón, ex ministra de Defensa i també exregidora a Esplugues, declara: «La no-violència sempre ha sigut la meva línia política així com la lluita contra els abusos immobiliaris ha estat el pal de paller del PSC al Baix Llobregat i, en concret, d’Esplugues».
El 18 de març de 2009 ens vam reunir en aquesta mateixa plaça per denunciar l’imminent ingrés a presó d’un company per protestar de manera activa contra el Pla Caufec (en aquell cas per haver-se penjat durant 3 dies a les Torres Symbol en el marc de la campanya “Està tot fatal”). Aquell dia, igual que avui, denunciàvem i denunciem la mala gestió d’aquest conflicte per part de l’Ajuntament. Un Ajuntament que ha donat llum verda a la destrucció de la falda de Collserola per engrandir els beneficis especuladors de Sacresa en aquell moment, i d’algunes entitats bancàries, entre altres propietaris, actualment.
Un Ajuntament que des de l’inici s’ha negat a consultar al poble la seva opinió sobre l’aprovació d’aquest megaprojecte. Tot el contrari, ho ha intentat aprovar de la forma més silenciosa i opaca possible i ha reprimit durament a totes aquelles veus que han informat i opinat al respecte. Read More »
El col·lectiu ‘Ni Muts ni a la Gàbia’ edita aquest fulletó per a informar de la campanya prèvia al nou judici per exigir la retirada de càrrecs i reivindicar la desobediència com a eina legítima de lluita contra l’especulació urbanística i la repressió als moviments socials.
Judici penal els propers 18 i 19 de gener contra 8 veïns d’Esplugues de Llobregat per defensar Collserola
La gent que des de 1991 hem desobeït la imposició del pla Caufec-Porta Barcelona tornem a enfrontar-nos a un judici els dies 18 i 19 de gener de 2016. El jutjat penal número 11 de Barcelona ha citat a 8 veïns en defensa de Collserola acusats per la Fiscalia de 9 delictes d’atemptat contra l’autoritat i desordres públics així com de 8 faltes de lesions i contra l’ordre públic. Total: 15 anys de presó, penes-multa per valor de 6.300 euros (o bé, 11 mesos i 20 dies de presó) i 5.050 euros d’indemnització a 5 policies locals.
Ara que la desobediència està de moda esperem que amb aquests mèrits ens facin un lloc al futur Ministeri de Desobediència, Defensa del Territori i Lluita contra la Repressió. Si no, de moment ens conformem amb una retirada de càrrecs, una disculpa pública de tot l’entramat públic-privat que impulsa el pla Caufec i la derogació de tot projecte que pretengui cimentar Collserola. Ja només amb la primera condició el poder s’estalviaria una altra campanya de ‘Ni Muts ni a la Gàbia’ que tot just comença de nou.
Els fets pels quals se’ns jutja ara no són cap novetat, i n’hem parlat uns quants cops. Es tracta d’una protesta el 18 de març de 2009 a causa del llavors imminent empresonament d’un opositor al pla Caufec. Unes 300 persones entren a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat durant la celebració d’un ple municipal amb crits de «No al pla Caufec» i «Insubmissió a les penes-multa». La policia local ho intenta evitar de males maneres —i amb pèssima pràctica i eficiència— just el dia que estrena material antidisturbis. Allà es repeteix el modus operandi al qual ens han acostumat: ni durant ni després dels fets (suposadament taaaaaan greus) hi ha cap identificació ni detenció; mesos després les persones de sempre (els mateixos que ja vam ser jutjats i absolts fa un any —i detinguts, multats i jutjats en dotzenes d’ocasions anteriors per la nostra oposició a la política espluguina del totxo—) som notificats del procediment judicial en contra.
Fa anys que denunciem el capitalisme especulador a Esplugues de Llobregat i l’ús de la repressió com a model de gestió de la protesta popular. Les accions contra el pla Caufec i les seves conseqüències sempre han estat públiques i noviolentes amb l’objectiu de cridar al màxim l’atenció de la població i els mitjans de comunicació per tal de difondre els arguments de la lluita. Tres dels veïns que serem jutjats tenim risc real d’ingrés a presó amb demandes fiscals de 3 anys de condemna a més dels 11 mesos i 20 dies en penes-multa que acumulem entre tots.
Fixeu-vos si la cosa se surt de mare que malgrat el govern local estigui darrere les acusacions el Ple Municipal d’Esplugues va aprovar per unanimitat el juny de 2012 una declaració institucional de suport als encausats que qualifica de «desproporcionades les condemnes que potencialment poden ser imposades». Des de febrer de 2013 membres de ‘Ni Muts ni a la Gàbia’ ens hem reunit amb representants municipals per tal de proposar un acostament i possible acord extrajudicial amb els agents de la Policia Local que varen participar en el desallotjament del ple de l’Ajuntament i que van elaborar l’atestat que va donar lloc al procés penal. L’objectiu era avançar un procés de mediació, figura legal que el Departament de Justícia promou per tal de resoldre conflictes abans d’arribar a judici i així estalviar despeses i alleugerir la saturació de diligències als despatxos. Avui dia no hi ha cap avenç malgrat que PSC, ERC, ICV i CiU van ratificar al ple del 18 de juny de 2014 que aniran a Fiscalia amb un escrit que consensuaran. Seguirem insistint fins al mateix dia del judici.
Com ja hem dit repetidament, l’oposició al pla Caufec forma part d’un conflicte polític iniciat el 1991 que no es pot tractar penalment. Sempre hem buscat solucions i mediar amb l’ajuntament de diferents maneres: les manifestacions i accions al carrer així com aquests processos penals són les conseqüències d’una mala gestió política del conflicte. Entre els anys 2004 i 2009 més de 70 persones vam acumular unes 200 causes a jutjats per accions en contra de l’edificació del pla Caufec. Ara, set anys després d’uns fets emmarcats en la protesta per la repressió associada a la nostra lluita veïnal i noviolenta, ens tornen a citar. No cal dir que la desobediència —de fet o de pensament— ens pot portar a la presó (com sempre ha estat). No cal dir que seguirem desobeint les seves imposicions.
Les encausades han estat citades al jutjat el 18 de gener per uns fets denunciats per la policia local fa sis anys, quan una concentració veïnal contrària al projecte urbanístic del pla Caufec-Porta Barcelona va irrompre al ple de l’Ajuntament
Durant les setmanes prèvies al primer judici vinculat a l’oposició al pla Caufec, l’octubre de l’any passat, va tenir lloc una de les manifestacions més massives que es recorden a Esplugues FOTO: Anna Celma
A principis d’aquest mes, una notificació emesa pel jutjat penal número 11 de Barcelona va arribar a Esplugues de Llobregat. La comunicació citava vuit veïnes a judici per uns fets denunciats per la policia local el març de 2009 durant una concentració contrària al pla Caufec-Porta Barcelona. En el transcurs d’aquella protesta, 300 persones van entrar al ple municipal de l’Ajuntament d’Esplugues i la policia local va intentar impedir-ho. El judici s’ha convocat el 18 i el 19 de gener de l’any que ve.
El 18 de març de 2009, després de dos anys carregats d’accions de desobediència civil no violenta de les opositores al projecte urbanístic del pla Caufec-Porta Barcelona i de diverses sancions administratives imposades contra elles per part de l’Ajuntament d’Esplugues i el cos de Mossos d’Esquadra, el veïnat contrari al pla va convocar una concentració, coincidint amb un ple municipal. La concentració va comptar amb la participació de més de 300 persones, que també protestaven contra les penes multa que havien rebut prèviament algunes activistes i contra l’empresonament d’un dels opositors per negar-se a pagar les penes multa. En un moment de la concentració, les manifestants van voler entrar a les dependències municipals per portar la seva protesta al ple. La policia local va intentar impedir-ho i es van viure alguns moments de tensió.
Tot i que, al ple municipal, hi van entrar 300 persones, l’Ajuntament només en va denunciar vuit. Entre aquestes vuit persones, hi ha cinc activistes que ja van ser jutjats l’octubre de 2014 arran de la denúncia interposada per la policia autonòmica pels fets ocorreguts durant una manifestació de protesta contra l’inici de les obres, uns anys abans, quan prop de 1.500 persones van ocupar el recinte. Durant aquella manifestació, es van viure moments de tensió amb agents de les ARRO dels Mossos d’Esquadra, comandats pel sotsinspector Jordi Arasa. Finalment, totes les persones processades en aquell judici van ser absoltes.
El jutjat penal número 27 de Barcelona decreta que la sentència és ferma i arxiva definitivament el cas
Acció de suport a les encausades al Departament d’Interior. FOTO: Victor Serri
Sis anys de periple judicial, però, finalment, tot ha quedat arxivat. Els serveis jurídics de la Generalitat de Catalunya i la Fiscalia General de Catalunya han intentat, durant tot aquest temps, que els sis activistes en defensa de Collserola anessin a la presó, però aquesta setmana han decidit llançar la tovallola. Així ho ha fet saber, a través d’una interlocutòria, el jutjat penal número 27 de Barcelona, que, davant l’absència de cap recurs contra la sentència absolutòria per part de les administracions públiques que van actuar com acusació durant la vista oral celebrada del 27 al 29 d’octubre, ha optat per declarar com a ferma la sentència que exculpa els nois de totes les acusacions.
Els fets jutjats van passar l’octubre de 2007 en el marc d’una manifestació de protesta per les obres del pla Caufec, durant la qual diverses activistes van entrar als solars on volien fer les obres i els antidisturbis –comandats pel controvertit sotsinspector Jordi Arasa– van carregar i es van enfrontar amb els joves. Tot i que en aquell moment no van detenir ningú, uns dies més tard, un comandament de la comissaria d’Esplugues de Llobregat va denunciar els sis joves perquè, segons va manifestar al judici, els podia reconèixer “encara que portessin la cara tapada”. El jutge, en la sentència absolutòria que es va fer pública el 18 de novembre, va qüestionar les paraules del mosso d’esquadra i va posar en dubte la validesa de la identificació dels activistes.
“L’únic objectiu és frenar la dissidència, vivim en una societat on hi ha un discurs únic, i tot el que va en contra d’aquest discurs únic és perseguit. Volen acabar amb una veu que els discuteix, que els qüestiona”.
Joan T. activista absolt per la lluita contra el Pla Caufec. / FOTO: MARC CATALÁN
En Joan tenia 7 anys el 1991 quan l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat (amb majoria del PSC) va aprovar el Pla Caufec, que implicava la urbanització de gairebé 40 hectàrees ubicades entre la falda de Collserola i Can Vidalet, al barri de Finestrelles.
L’oposició veïnal comença el mateix dia que les Associacions de Veïns se n’assabenten, marcada primer per una oposició jurídica i administrativa, fins que esgotades les negociacions amb els responsables polítics, la Plataforma Contra el Pla Caufec comença a convocar un seguit d’accions basades en la desobediència civil.
La repressió ha estat la resposta de l’Ajuntament des de la primera acció, en total una seixantena de persones han acumulat més de 230 denúncies fruit d’una quinzena d’accions, i al 2009 una persona va ingressar 10 dies a presó en negar-se a pagar una pena multa. Recentment, 6 activistes han estat absoltes d’un procés judicial que demanava un total de 27 anys i 6 mesos de presó, i una suma de 17.000 euros entre penes multa i indemnitzacions.
– Per què la població d’Esplugues va començar a lluitar contra el Pla Caufec?
En el moment en que arriba el que autoanomenen “democràcia” molta gent es va relaxar, van delegar la gestió de part de les seves vides als polítics, però per sort hi va haver una part de la població que no ho va fer, com és el cas del Caufec, en què molts veïns i veïnes, al no estar d’acord amb la gestió de l’ajuntament d’Esplugues van sortir al carrer a denunciar totes les irregularitats del projecte. Primer amb contenciosos administratius per la via judicial i després quan es va veure que això no acabava de donar fruits, amb la desobediència civil.
Ni Muts ni a la Gàbia. Salvem el Montseny. Jofre Andreu: Discurs a l’acció contra la pretensió d’asfaltar un camí al Parc Natural del Montseny ATUREM-LOS !!! Video: Antonio Velasco Gómez
Encara queda un altre judici contra vuit persones. Ni Muts ni a la Gàbia insisteix en la naturalesa política del conflicte
Un moment ahir de la celebració davant l’Ajuntament d’Esplugues. Foto: Anna Celma
19/11/2014
Ahir era dia de festa a Esplugues de Llobregat. Les abraçades i els petons anaven i venien per tota la plaça, el cava també. No era per menys: la gent que s’hi aplegava al davant de l’Ajuntament tenia ganes de compartir l’alegria continguda des del moment que al migdia havien conegut la notícia de l’absolució total per tots els encausats. Els nervis dels darrers mesos per fi havien esclatat i ho han fet amb grans somriures que han esborrat de cop dos anys d’angoixa de campanya antirrepressiva.
Com cada dia dels tres que ha durat el darrer judici contra els veïns opositors al pla Caufec, el col·lectiu de suport Ni Muts ni a la Gàbia havia convocat a les set de la tarda una assemblea informativa per explicar al veïnat el que va passar a la Ciutat de la Justícia. No calien massa detalls i els parlaments han reafirmat el caràcter polític de la repressió tot començant amb un comunicat del PSC de l’any 2007 on qualificava la Plataforma Popular contra el pla Caufec de “minúscul grup de radicals que fan servir mètodes antidemocràtics”. Un dels encausats ha explicat que el delicte és la victòria popular d’aturar el pla Caufec des de l’any 1991 i per això els han portat a judici. Aquesta absolució també la vivien com una victòria més en la llarga lluita contra el projecte urbanístic i per això a la plaça l’ambient era de festa i ha començat la música.
Absolució pels encausats d’Esplugues en defensa de Collserola
El jutge titular del Penal número 27 de Barcelona absol a tots els encausats d’Esplugues per manifestar-se fa 7 anys en defensa de Collserola. El jutge sentencia: “No ha quedado acreditado que ninguno de los acusados participara en ninguna de las agresiones a agentes, actos vandálicos, altercados y desobediencias que se describen […] si bien es verdad que algunos de los funcionarios policiales han señalado durante sus declaraciones a alguno de los acusados como los autores de algunes de tales acciones, la certeza y fiabilidad de tales identificaciones ha de ser seriamente puesta en duda”.
7 anys han hagut de passar per a que un jutge doni la raó als veïns d’Esplugues oposats al megaprojecte urbanístic pla Caufec que sempre han declarat que varen ser escollits a dit per ser gent coneguda i activa al teixit associatiu espluguí. 7 anys d’incertesa i angoixa provocades per un atestat policial digne de premis literaris que en 3 dies de judici s’ha ensorrat fruit de les contradiccions i incoherències dels diferents Mossos d’Esquadra que han testificat.
La rebaixa de petició de penes de l’acusació al final del judici ja era una bona senyal i el jutge ha decantat la balança cap a la presumpció d’innocència en comptes de cap a la presumpció de veracitat dels agents policials. Res ha pogut fer la bel·ligerància de Maria Pilar Cabré i Coll, advocada de la Generalitat que no va voler ni tan sols concertar una condemna rebaixada, per mantenir unes acusacions que tots els partits polítics de l’ajuntament d’Esplugues han declarat per unanimitat desproporcionades.
Els acusats d’atemptat a l’autoritat esperen ara que els tornin els diners que un dia van haver de dipositar a jutjats en concepte de fiança per les indemnitzacions als Mossos suposadament lesionats.
Judici polític
El col·lectiu de suport als encausats Ni Muts ni a la Gàbia afirma que la pressió popular i la campanya al carrer són les que han aconseguit aquesta absolució i recorda que encara queda un altre judici on 5 dels absolts tornaran a seure a la banqueta dels acusats juntament amb 3 persones més. Fiscalia demana en aquest cas fins a 3 anys de presó per 3 d’ells i 1 any i mig per la resta pels delictes de desordres públics i atemptat a l’autoritat i reclama indemnitzacions de milers d’euros.
Segons Ni Muts ni a la Gàbia, l’absolució demostra que les acusacions tenien una motivació clarament política doncs respecte la participació dels acusats a la manifestació d’octubre de 2007 el mateix jutge afirma: “Los concretos hechos que han resultado acreditados en relación a cada uno de los acusados carecen de relevancia penalmente típica por lo que procede dictar una sentencia absolutòria a su favor con todos los pronunciamientos favorables”.
Ni Muts ni a la Gàbia insisteix en la naturalesa política del conflicte i esgotarà totes les vies polítiques abans de l’inici del judici que encara no té data i on està implicat de ple el govern d’Esplugues i la seva policia local.
Sis-cents habitatges d’alt nivell, dues-centes unifamiliars, dos gratacels, un hotel de quatre estrelles, el centre comercial més gran del nord de la ciutat, equipaments de gestió privada i els habituals pisos de protecció oficials d’aquells que es fan per a dissimular el ‘pelotazo’. Tot això en una muntanya als límits d’un parc natural. A Cullera? A Orpesa? A Benidorm? No, a Esplugues de Llobregat. A tocar de Barcelona.
Moltes vegades al Principat es mira amb cert paternalisme tot això que ha passat al País Valencià —i a les Illes Balears— aquests darrers anys. I no ho dic per la colla que ens ha governat. Ho dic pel típics comentaris condescendents que t’has d’empassar, de l’estil ‘aquests valencians…’ o ‘això aquí no passa’. Doncs el pla Caufec, com tants altres del Principat, es basava en el mateix model de la rajola i els diners bruts i fàcils. Un projecte aprovat l’any 1991 i refet l’any 1993 que pretenia —i encara pretén— destruir bona part de la porta meridional del parc de Collserola amb el beneplàcit de les administracions. Per sort, el Caufec va topar amb l’oposició d’aquells que es dediquen a vetlar pels interessos col·lectius: el veïnat armat amb megàfons i fulls de signatures. Un veïnat que va poder aturar el projecte durant vint anys.
Em fa una mica de vergonya dir això, però el cert és que sempre m’havia resultat difícil posicionar-me davant les protestes per judicis, condemnes i empresonaments resultants de manifestacions i mobilitzacions. Quan hi ha empresonats per una mobilització conflueixen una serie de circumstàncies que fan poc glamurosa la situació. És més fàcil posicionar-te contra el TTIP, posem per cas (si no ho coneixeu, : també és un escàndol).
Suposadament, en aquestes situacions estan en joc coses sobre les que t’és molt difícil opinar: un fet violent en una manifestació, una situació d’enfrontament amb la policia… Cal un coneixement proper i específic sobre les mecàniques repressives d’aquestes situacions per adonar-te de com aquests judicis sovint responen més a la voluntat del poder de desmobilitzar i criminalitzar protestes, pensant en els interessos particulars polítics i econòmics que estan en joc, abans que en el càstig “just” d’un delicte “comú”.
Crec que no m’equivoco si dic que són situacions que acostumen a tenir un impacte relatiu en l’opinió de gent que hi està allunyada i que causen molt de dolor als afectats i el seu entorn. En el cas dels encausats pel cas Caufec al que em referiré, 7 anys esperant un judici i 6 possibles anys de presó són vides truncades. Read More »
Fa molts i molts anys, en una altra època i un altre règim, a un centenar de metres escassos, en direcció oest, dels terrenys… que tots sabem (els destinats al megacomplex urbanístic Porta BCN), hi havia un solar polsegós i mig abandonat, però ple de vida, conegut com Esplugues City. Dit ràpid: una hectàrea de superfície on la família Balcázar va construir un poble delfar west, mig de cartró pedra, mig de debò, que va arribar a tenir 46 edificis i on s’hi van rodar més de 200 pel·lícules –no toteswesterns. L’aventura va començar el 1964 i va durar set anys.
No seré pas jo, que només puc evocar les emocions del meu pare –un enamorat del gènere–, qui posi veu a l’emoció dels molts espluguencs que s’acostaven a espiar els decorats i els rodatges, o que es creuaven amb extres disfressats d’indis que anaven a prendre un cafè amb llet; ni tampoc a la d’aquells barcelonins o visitants de la ciutat que, poc abans d’entrar-hi (o just després de sortir-ne) per la Diagonal, contemplaven perplexos i amb un somriure als llavis aquella “fàbrica de somnis” que hi donava la benvinguda.
El 1964 a Esplugues City s’hi va rodaLos pistoleros de Arizona, títol original que no es va respectar gairebé enlloc, i que fins i tot va canviar-se en l’estrena a Espanya pel de (profètic?)El rancho de los implacables. És la història d’un pistoler que guanya un ranxo en una partida de pòquer, però que aviat descobreix que el rival només en posseïa la meitat i per fer valer els seus drets s’ha d’enfrontar als altres propietaris, a grangers i fins al propi advocat, que l’enganya. Sembla que era força dolenta, però va tenir la virtut d’inaugurar elpaella western, subgènere del més anomenatspaghetti westernque, just aquell mateix any, va regalar un cèlebre film:Per un grapat de dòlars, el que va fer famós a Clint Eastwood. Són dos títols, a l’atzar, dels molts que servirien per metaforitzar el dramàtic cas que ens ocupa –tenint molt en compte els últims esdeveniments:Sol davant del perill,La llei del revòlver,La legió invencible,Els set magnífics,Grup salvatge,Horitzons de grandesa,El dia dels tramposos,Conspiració de silenci,La prada sense llei,La llegenda de la ciutat sense nom,Ballant amb llops,Sense perdó…Read More »
Jutjat Penal número 27 Barcelona; Procediment Abreujat 41/2014-A
27, 28 i 29 d’octubre de 2014; 9:30h, sala de vistes 221
‘Ciutat de la Justícia’
Sis veïns d’Esplugues seuen durant tres dies a la banqueta dels acusats de la sala més gran de la ‘Ciutat de la Justícia’ i s’enfronten a demandes de presó per part de la Fiscalia (entre 2 anys i 2 anys i 3 mesos) i l’acusació dels Mossos d’Esquadra (entre 2 anys i 4 anys i 3 mesos). Els acusen dels delictes de desordres públics i atemptat a l’autoritat a causa de l’atestat policial fet després d’una manifestació de fa 7 anys contra el pla Caufec.
En aquella manifestació on hi participaven un miler de persones no va haver-hi cap detenció ni identificació però un dels redactors de l’atestat, el Mosso d’Esquadra Jordi Arasa, va creure oportú atribuir una llarga llista de fets delictius a 6 persones conegudes en la vida associativa i popular espluguina. L’origen polític d’aquest judici és la mobilització contra el pla Caufec des de 1991 i que entre els anys 2004 i 2009 va incloure multitud de mobilitzacions que fins i tot van aturar les obres del projecte urbanístic a la falda de Collserola. El col·lectiu de suport als encausats ‘Ni Muts ni a la Gàbia’ sempre ha denunciat la criminalització de la protesta i la selecció d’unes persones com a caps de turc d’un càstig que arriba anys després de fer fallida el projecte i quan, «casualment», Sacresa i l’ajuntament d’Esplugues volen tornar a engegar el rebatejat com a Porta BCN. Read More »
Sis activistes d’Esplugues de Llobregat afronten penes de presó per lluitar contra el pla Caufec, un macroprojecte que pretenia urbanitzar la serra de Collserola
Carta oberta de Ni Muts ni a la Gàbia en relació al «Comunicat del PSC d’Esplugues davant l’imminent judici a diverses persones amb motiu de la seva participació en protestes contra el pla urbanístic Porta BCN»
Felicitem al partit que governa Esplugues fa més de 30 anys per aquesta voluntat de «puntualitzar i aclarir» alguns temes en relació al judici que 6 veïns tindran la propera setmana i que ho faci amb ànim «d’aportar la major informació possible». Aquesta voluntat no és la que ha caracteritzat els 23 anys d’evolució del pla Caufec a Esplugues i ens hauríem d’alegrar doncs per una vegada esperàvem que algú amb suficient coneixement de tots els racons municipals expliqués tot allò fosc i obscur que ha envoltat al megaprojecte urbanístic des de 1991.
Paper de l’ajuntament respecte al dret a la protesta
Diu el PSC que «l’Ajuntament d’Esplugues ha respectat i respectarà en tot moment, com no pot ser d’una altra manera, el dret de manifestació i la llibertat d’expressió, sempre que es portin a terme pacíficament i que no ocasionin danys a la propietat pública o privada». Ens preguntem si agents de la Policia Local actuen pel seu compte quan multen a persones per penjar amb cel·lo cartells de ‘Ni Muts ni a la Gàbia’ i no a altres entitats que ho han fet al mateix espai i de la mateixa manera? O quan recomanen a comerços que treguin cartells dels seus aparadors? O quan pressionen als instituts per a que no es facin xerrades informatives? Són ordres de la responsable política de la Policia Local o el típic discurs de la poma podrida quan agents persegueixen i agredeixen a joves per fer pintades? No creiem que hi hagi treballadors de la neteja d’Esplugues que per la seva pròpia voluntat només arrenquin cartells relacionats amb el pla Caufec. Coneixem les pressions a diferents entitats per tal de negar espais i expressions de protesta a la lluita contra el pla Caufec i per això tampoc creiem que sigui una decisió individual de qui atén a l’espai municipal “El Remolí” que no deixi fer xerrades sobre el pla Caufec i en canvi no posi cap problema per fer un concurs de Play Station. Read More »
Ens volen muts i a la gàbia
espectadors de les hores que passen
com si les polítiques ens sobrevolessin
aïllats els uns dels altres
sense veu
i amb el vot desnonat
Ens volen muts i a la gàbia
entre les reixes de la por
en la soledat de qui no molesta
en el silenci de qui no crida
sense preguntes ni exclamacions
quan tot són preguntes
Ens volen muts i a la gàbia
situats en renglera
davant unes lleis que no hem dibuixat
identificables per estricte ordre alfabètic i numèric
davant un dit que ens apunta
i ens llença contra els altres
quan nosaltres som els altres
ens volen muts i a la gàbia
però som tot just la voluntat
i la revolta contra tot allò
que ells representen
Avançament editorial del llibre ‘Els senyors del boom’, amb el capítol dedicat a la promotora del pla Caufec escrit per Gemma Garcia. Publicat a la web de la Directa.
Maqueta del pla Caufec presentada per Sacresa al Barcelona Meeting Point l’any 2006.
Amb motiu del judici, la setmana vinent, a sis activistes contraris al pla Caufec, publiquem en exclusiva el capítol del llibre Els senyors del boom dedicat a la immobiliària Sacresa, la promotora del projecte urbanístic. L’obra, escrita per la periodista i integrant de l’assemblea de la Directa Gemma Garcia, porta per subtítol Qui i com va fer diners durant la bombolla immobiliària als Països Catalans i és el tercer llibre de la col·lecció “Periodistes”, impulsada per l’Editorial Saldonar i el Grup de Periodistes Ramon Barnils. S’hi retraten nou històries de nou empreses. El llibre es presenta la setmana vinent a la seu de la FAVB.
Any 2014. Entre la malesa pasturen unes cabres i hi ha disposats en renglera uns fanals apagats. Tant al sector nord com al sud, uns gronxadors solitaris. I només al nord parcel·lat, una oficina de vendes tancada. Els carrers que es van arribar a asfaltar són ara improvisades pistes de fúting o rutes assenyalades per on passejar el gos. Sumen quaranta hectàrees a banda i banda de l’autopista d’entrada a Barcelona, a Esplugues de Llobregat, entre el barri de Finestrelles a la falda de Collserola i el de Can Vidalet. Són les cicatrius visibles del Pla Caufec, que la immobiliària Sacresa va rebatejar com a Porta de Barcelona quan va reimpulsar-lo el 2001. Va esdevenir el projecte més ambiciós liderat per l’empresa de la família Sanahuja, que el va reactivar aprofitant el deliri immobiliari d’aleshores.
Però rere el deliri va arribar el declivi i el que inicialment havien de ser habitatges, la majoria de luxe, dues torres de cent metres per a oficines, dos hotels, un centre comercial i equipaments va quedar en via morta. Per una banda, l’oposició veïnal va endarrerir l’inici de les obres i, per l’altra, el grup va entrar en concurs de creditors el 2010. Era el tercer procediment de fallida empresarial més important per volum a l’Estat espanyol, només superat per Martinsa-Fadesa i Promociones Habitat i, tot i així, Sacresa va aconseguir una quitança de més de la meitat del deute amb quinze de les divuit entitats bancàries. Algunes van perdonar els crèdits a canvi d’actius –de nou, la dació en pagament per a les empreses–, com el BBVA, que es va convertir en propietari d’alguns dels solars de Finestrelles.
Entrevista a un dels sis encausats per manifestar-se contra el Pla Caufec, un macroprojecte urbanístic d’Esplugues de Llobregat. Demanen 27 anys de presó per a ells
En Jose és un dels sis activistes de la que anirà a judici la setmana vinent. La fiscalia els acusa dels delictes d’atemptat a l’autoritat, desobediència, desordres i lesions arran d’una manifestació d’octubre de 2007 contra el macroprojecte urbanístic. A més, a cinc d’ells se’ls hi suma un segon judici, per la irrupció massiva el març de 2009 al ple municipal d’Esplugues. En total, l’acusació demana 27 anys de presó per a ells. Referents de les accions de desobediència civil no-violenta al Principat, el suport als encausats ha crescut a mesura que s’apropa el judici i dissabte unes 3.000 persones es van mobilitzar a la ciutat del Baix Llobregat per demanar la retirada de càrrecs als seus veïns. La lluita contra el Caufec arrenca des que es va presentar el pla urbanístic, el 1991. A vosaltres us jutgen per accions del 2007 i el 2009. Què ha canviat en aquests 23 anys?
Durant tot aquests temps hem aconseguit aturar un projecte que volia menjar-se la muntanya de Collserola, però el problema és que en més de vint anys la mentalitat de l’ajuntament no ha canviat. Ha basat la seva política en el negoci especulatiu i l’urbanisme salvatge i no ha evolucionat. Sí que ho ha fet l’oposició al projecte. Inicialment l’encapçalava les associacions veïnals, que feien un camí molt institucional i molt legal, presentant al·legacions a l’ajuntament i contenciosos administratius. Però després de molts intents de diàleg, l’ajuntament va dir que no es tocava ni un metre del Caufec i a partir d’aleshores les associacions van optar per buscar gent més jove. Nosaltres entrem els anys 2003-2004. Veníem d’altres experiències polítiques, miràvem a Itoiz [a Navarra, on va haver-hi una gran oposició a un embassament que, finalment, no es va fer], veníem de la insubmissió a l’exèrcit i vam començar a practicar un altre tipus d’oposició. Volíem visibilitzar el conflicte al carrer i vam posar en marxa accions de desobediència civil no-violenta.
El 1991 l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, amb majoria del PSC, va iniciar l’aprovació del Pla Caufec, que comportava la urbanització de quasi 40 hectàrees ubicades entre el barri Finestrelles, a la falda de Collserola, i Can Vidalet. Després de les irregularitats denunciades per la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya el projecte va experimentar diverses modificacions, fins que la primavera de l’any 2005 la constructora Sacresa, propietat de la família Sanahuja, va iniciar els treballs de construcció del polèmic pla, rebatejat aleshores com a Porta Barcelona.
La nova versió del pla planejava 600 vivendes d’alt standing, dos gratacels de 105 metres d’alçada amb el seu parc empresarial, un hotel de quatre estrelles i el centre comercial més gran de la vessant nord de Barcelona. També s’hi afegien dos equipaments de gestió privada i 120 pisos declarats de protecció per l’ajuntament.
Centenars de persones es van reunir al Parc del Pou d’en Fèlix, al municipi d’Esplugues de Llobregat, durant tot el dissabte, en la jornada de suport als sis activistes encausats per oposar-se al Pla Caufec. Cap a dos quarts de sis de la tarda, les assistents van augmentar i van superar el miler a la porta de l’Ajuntament del municipi, conformant una de les manifestacions més massives que ha viscut Esplugues en els últims anys. Les activistes s’asseuran al banc dels acusats en una setmana, on s’enfronten a diverses penes de presó, com a conseqüència de mobilitzar-se contra el pla urbanístic l’octubre de 2007.
Seguir llegint…TEXTOS LLEGITS DURANT LA MANIFESTACIÓ Inici de manifestació Pont Nou Text Can Vidalet Text Horts Text mares i pares a comissaria Versot Ball de Diables Manifest tancament manifestacióVídeo de Contrainfos
21 octubre: dia d’accions descentralitzades en suport als encausats per la lluita en defensa de Collserola i contra el pla Caufec
Hem rebut moltes mostres de suport, hem rebut molta solidaritat gràfica, cançons i vídeos, hem fet campanya trending topic, ens hem plantat davant la seu d’Interior a Barcelona amb 2 bidons de formigó, anirem a la mani i
abans dels 3 dies de judici… us convoquem, de nou, a una jornada d’accions descentralitzades de suport: imaginació, solidaritat, creativitat…
pinta, dibuixa, penja, penja’t del balcó de l’ajuntament o del de casa teva, fes una performance o una concentració, etc, etc..
volem que el dimarts 21 d’octubre es vegi i es noti la solidaritat global vers la nostra campanya i en rebuig al judici dels dies 27, 28 i 29 d’octubre
feu-nos arribar fotos i informació al correu o feu servir #SolidaritatNiMuts a l’hora de penjar a twitter o facebook
Quatre activistes de Ni Muts ni a la Gàbia s’han embidonat a dos bidons de formigó davant Interior. Convoquen a a la manifestació del 18 d’octubre davant de l’Ajuntament d’Esplugues.
Quatre activistes oposats al pla Caufec d’Esplugues —dos d’ells encausats als propers judicis— s’han encadenat avui a les 11h del matí a dos bidons de formigó a les portes del Departament d’Interior (Barcelona). Exigien la retirada dels càrrecs pels quals 6 persones van a judici els propers 27, 28 i 29 d’octubre acusats de desordres públics i atemptat a l’autoritat pels fets ocorreguts en una manifestació de 2007 al municipi baixllobregatí. Read More »
Jofre, Jose, Arnau, Oriol, Joan i Miguel Ángel. Veïns d’Esplugues i encausats per la lluita contra el pla Caufec
Fruit de les múltiples accions no-violentes que vam protagonitzar fa uns anys a Esplugues de Llobregat, ara ens arriben les repercussions repressives en forma de judici els dies 27, 28 i 29 d’octubre a l’autoanomenada ‘Ciutat de la Justícia’. El resum és que sis veïns d’Esplugues podem entrar a presó a causa de les demandes fiscals i de l’advocada dels Mossos i, sobretot, perquè encara ens espera un altre judici per una altra mobilització contra el pla Caufec quan un de nosaltres estava pendent de ser empresonat el 2009 dins la campanya d’insubmissió a les penes-multa. Per això vam engegar la campanya ‘Ni muts ni a la gàbia‘.
L’origen d’aquest primer judici és la manifestació d’octubre de 2007 on un miler de persones vam fer un simpàtic exercici de desobediència popular que va acabar desmuntant les tanques de les obres del pla Caufec. En un moment de la manifestació, un grup de Mossos comandats pel tristament conegut Jordi Arasa van carregar contra una multitud plena de nens i nenes i pallassos que només volien penjar una pancarta. Ens acusen de desordres públics, danys, atemptat a l’autoritat i lesions: 2 anys com a mínim per cadascú i 1000 euros de pena-multa per cap a part d’indemnitzacions a 3 mossos. L’advocada dels Mossos ja ens ha dit que no només no rebaixarà aquesta petició sinó que encara es queda curta.
[blockquote]Que es retirin les acusacions contra els nou veïns d’Esplugues imputats per defensar Collserola i protestar contra el Pla Caufec.[/blockquote]
Ajuda’ns a evitar que sis persones que han lluitat per defensar la Serra de Collserola i denunciat l’especulació urbanística (Pla Caufec) vagin a la presó, i que s’arxivi el cas contra tres més. Perquè l’únic “delicte” que han comès ha estat el de manifestar-se, concentrar-se i protestar contra un projecte que consideraven perjudicial per a Esplugues, i per a la natura.
Perquè han traslladat la veu de protesta de moltes persones als nostres carrers, a les nostres associacions, a les nostres institucions, generant un debat públic que sovint no existeix; i això té un valor incalculable per a la transparència i també per a la democracia, fent-la més participativa i crítica.
Aquestes persones, veïns responsables i compromesos, implicats en el nostre teixit associatiu, en la lluita per la justícia i la pau social, han estat acusades d’atemptat a l’autoritat, desordres públics i faltes de desobediència i lesions. Més informació
Els fets van succeir el 6 d’octubre de 2007 (manifestació festiva contra el Pla Caufec. Veure vídeo) i el 18 de març de 2009 (concentració davant l’Ajuntament d’Esplugues). Segons Anaïs Franquesa (advocada dels encausats), d’entre els centenars de persones congregades s’ha acusat a “les més visibles, les que surten sempre parlant a la premsa, i per aquest motiu han estat criminalitzades. La persecució soferta es veu clarament als atestats”. I continua, afirmant que “el risc real de presó no és per uns suposats aldarulls o desordres, sinó per sortir al carrer a manifestar-se: el que es persegueix és la dissidència”.
6 veïns d’Esplugues de Llobregat s’enfronten a 27 anys de presó per protestar contra el Pla Caufec
Esplugues de Llobregat, setembre de 2014. En Jofre, en Jose, l’Arnau, l’Oriol, en Joan i en Miguel Ángel s’enfronten a una demanda fiscal total de 27 anys de presó, 600 dies de pena-multa o l’equivalent a 9.940 euros, i a 5.670 euros d’indemnització per participar a la manifestació del 6 d’octubre de 2007 «Aturem les màquines», que protestava contra el projecte urbanístic Pla Caufec. El 27, 28 i 29 d’octubre tindrà lloc el judici a la Ciutat de la Justícia de Barcelona.
[accordion header=”Punts de Partida” position=”first”]
Absolució – Exigim la lliure absolució de tots els encausats.
Dret a la protesta – L’administració pública fa servir els judicis per negar el dret a la protesta. Al proper judici jutjarem a la repressió com a model de gestió de la protesta popular.
Conflicte polític – L’oposició al pla Caufec forma part d’un conflicte polític iniciat el 1991 que no es pot tractar penalment. Sempre hem buscat solucions i mediar amb l’ajuntament de diferents maneres: les manifestacions i accions al carrer, la policia i els processos penals són les conseqüències d’una mala gestió política del conflicte.
No al pla Caufec-Porta BCN – El pla Caufec és un model urbanístic insostenible que no resol els problemes d’avui dia (atur, desnonaments, precarietat…). No acceptem la manera d’imposar-ho ni de gestionar la protesta. Si fa 10 i 20 anys ja era una bogeria, avui dia els nostres arguments s’han reforçat gràcies als mals de la bombolla immobiliària.
Accions – Seguim donant suport a totes les accions per aturar aquest megaprojecte urbanístic.
[/accordion]
[accordion header=”Això Passaria en un pais normal” position=”normal”]
El 27 d’octubre comença un judici de tres dies contra 6 persones que s’oposen al ciment del pla Caufec sobre Collserola. Des de 1991 les opinions d’associacions veïnals s’han negat per afavorir el mercat immobiliari. Manca d’habitatge, atur creixent, corrupció… és el panorama que ens ofereixen els administradors públics que no s’avergonyeixen de reactivar la dinàmica del totxo que tan mal ha fet. Mentrestant, violència policial per a qui aixeca banderes de canvi.
La protesta i la repressió
Hem intentat dialogar des del primer dia que es parla del pla Caufec amb ajuntament i Generalitat. Hem anat a plens i tribunals i el projecte no s’ha tocat ni un metre. Els polítics ens han portat a un carrer sense sortida i hem fet ús de la desobediència civil al carrer per a denunciar aquesta injustícia. La resposta ha estat la crimininalització i la repressió. Nou de nosaltres som escollits a dit i perseguits policialment. Ens citen a dos judicis amb demandes de presó per dos fets:
manifestació // octubre 2007 >> 1.500 persones vam caminar per Esplugues, els Mossos ens van colpejar i vam acabar entrant a les obres del pla Caufec
concentració ajuntament // març 2009 >> protesta per l’empresonament d’un opositor al pla Caufec, unes 300 persones entren al consistori i la policia local ho intenta evitar .
Alguns tenim peticions fiscals de 5 anys de presó i l’advocada dels Mossos d’Esquadra ja ha dit que no pensa rebaixar ni un sol dia la seva demanda. L’ajuntament pot facilitar solucions; nosaltres sempre hem volgut mediar.
El 2012 tots els partits polítics van signar una declaració que considera desproporcionades les possibles condemnes. Des de llavors el govern del PSC ha ajornat fins a 5 trobades amb el col·lectiu de suport als encausats a més d’anar canviant d’interlocutors. Al ple del 18 de juny PSC, ERC, ICV i CiU han ratificat públicament que aniran a Fiscalia amb un escrit que consensuaran.
[/accordion]
[accordion header=”23 anys d’urbanisme insostenible” position=”normal”]
Els bancs propietaris del pla Caufec s’han posat d’acord per reactivar el projecte i la premsa ho ha esbombat tot revaloritzant un projecte abandonat fa 5 anys. Tot indica que volen fer els 580 pisos de luxe ja que ni Sacresa ni l’ajuntament parlen dels pisos taxats ni dels equipaments pendents o altres meravelles del pla Caufec: van dir que inclús la L3 del metro arribaria a Finestrelles per tal d’aprovar un projecte ple d’irregularitats.
Benefici$ del pla Caufec
Quan gaudirem dels grans avantatges del diví pla Caufec (Porta BCN per despistar) si, segons Sacresa, “el propi mercat marcarà el termini de les obres”?
Si avui dia el mercat prioritza l’habitatge de luxe i el negoci de les constructores, on queden les dolces promeses? Per què li van destrossar la vida a en Pep de Can Oliveres?
Enric Giner, portaveu municipal, ha comentat: “Em jubilaré i no veuré els gratacels d’oficines”. No sabem si ho diu per despistar o simplement per apaivagar possibles oposicions veïnals de cara a la reactivació del pla Caufec.
Negocis o interès general
Molts negocis hi ha pel mig que han convertit a l’ajuntament en veritable hooligan proCaufec. Mirant només allò conegut oficialment, Caufec ja ha pagat 1.150 milions de pessetes a l’ajuntament per l’aprovació del projecte. Per això i molts altres motius inconfessables, a l’equip de govern no li queda més remei que seguir posant bona cara parlant de la reactivació d’un projecte que tant maldecaps li ha donat i tant qüestionament polític li ha generat.
[/accordion]
[accordion header=”La desobediència com a norma” position=”normal”]
Les accions contra el pla Caufec sempre han estat públiques i noviolentes amb l’objectiu de cridar al màxim l’atenció de la població i els mitjans de comunicació per tal de difondre els arguments de la lluita.
Després de plantejar una lluita legal a través d’al·legacions i contenciosos-administratius no ens va quedar més remei que sortir al carrer i desobeir tota ordre. Sovint hem transgredit la llei per a denunciar que se salten les seves pròpies lleis. Ens hem encadenat al balcó de l’ajuntament iºgual que hem impedit a retroexcavadores treballar. Ens hem penjat d’un munt de llocs amb alegria i una pancarta, però mai hem trencat res ni hem fet mal a ningú. Tan sols volíem que tothom pogués conèixer els efectes per a la muntanya i les nostres vides d’un projecte urbanístic com aquest i com s’ho han manegat uns quants per tirar-ho endavant.
Al·legacions i contenciosos
Recurs habitual d’associacions veïnals d’habitual resultat: no guanyes mai i gastes milers d’euros per rebre una resposta de manual. Ens van dir que no hi havia suficients proves que demostressin les irregularitats que apareixien a documents públics i oficials de l’ajuntament. Ningú pot dir que no hem intentat les vies legals.
Reunions amb polítics
“No rebaixarem ni un metre edificable” era la màxima de l´ajuntament d’Esplugues. Les associacions veïnals van intentar durant 15 anys negociar un projecte que no fos imposat. Van reunir-se amb regidors, alcaldes i consellers de la Generalitat amb idèntic resultat.
[/accordion]
[accordion header=”Testimoi – Mª Dolors i Antoni” position=”normal”]
“El nostre sentiment és de forta preocupació i gran desconcert“
Maria Dolors Feliubadaló i Antoni Andreu, mare i pare de dos encausats
Al llarg de tot aquest procés hem passat moments de neguit, angoixa, impotència, por… però també hem viscut un fort sentiment de proximitat cap a aquestes persones disposades a defensar una causa comuna més enllà d’interessos particulars i egoismes personals.
Després de 7 anys, i quan els nostres fills han endegat el seu projecte personal de vida, la justícia es mou.
En aquests moments el nostre sentiment és de forta preocupació i gran desconcert davant les penes de presó que demana Fiscalia. Preocupació perquè creiem —i sembla força demostrat— en la ineficàcia de la presó com a mesura correctora per a les persones i perquè també sembla demostrat que desgraciadament la justícia no s’aplica per igual a tothom. Desconcert perquè, sense obviar els fets, tenim la seguretat que les penes que es demanen són del tot desproporcionades al que va passar.
Sabem que, malgrat tot, hi ha solucions possibles a les que es pot arribar per la via del diàleg. Demanem i confiem en que “qui pot dialogar, dialogui”.
Nosaltres sempre serem el seu pare i la seva mare!
[/accordion]
Vaig pensar que no podia passar res greu dels fets de 2009 a l’Ajuntament, però alhora vaig encuriosir-me per llegir la versió policial. Aquell dia vaig caminar tranquil·lament cap a casa passant davant d’una parella de mossos d’esquadra i dels policies. Va venir la ràbia de llegir l’atestat. Com es podia fer una descripció tan allunyada del que havia passat?: amagant vergonyes dels agents, exagerant fets i canviant protagonistes… I impotència en com el fiscal feia seves les paraules de la policia i sol·licitava anys de presó com si res. Però els anys i la reflexió han donat pas a un sentiment de satisfacció, d’arrelament a la realitat i de certesa.
D’haver fet el que el cor, el cervell i el cos et mana que has de fer. No hi ha injúria a un mateix més gran que viure amb el sentiment de no haver fet res per impedir una injustícia. Això a mi ningú m’ho podrà arrabassar.
Sentit de realitat de que les conseqüències són fruit únicament d’haver tingut una actitud intransigent contra la injustícia del que ens volien fer empassar. Vam ser nosaltres perquè havíem de ser nosaltres, així estava manat.
Certesa de que la propera vegada que diguem “no” ho farem molt millor.
[/accordion]
[accordion header=”Testimoi – Clara i Alba” position=”normal”]
“Por, incredulitat i ràbia“
Clara i Alba, membres de ‘Ni Muts ni a la Gàbia’
Que com ens sentim? Quan ens ho van dir: incredulitat, perquè les acusacions són mentida, una mentida que pot portar amics nostres a presó. Després, quan vam adonar-nos-en de que era real, vam sentir i encara sentim, molt sovint, por, por, por…molta por. Por de l’aïllament d’una pena carcerària, por de que els robin, injustament, un tros de vida, un tros de temps. Por de no trobar-nos fent una birra els divendres. Por de trobar-los a faltar. Por i certesa de que això ens canviarà per sempre, però sobretot, els canviarà per sempre. I no parem de sentir ràbia de viure en un sistema en el que ser crític amb el poder es condemna amb presó. I la incredulitat, la por i sobretot, la ràbia, són combustible per l’acció de protesta. Aquest cop antirepressiva. Protesta i lluita perquè tot acabi sent un malson.
[/accordion]
[accordion header=”Testimoi – Miguel Ángel” position=”last”]
“Em van ficar en un procés judicial inflat de mentides”
Miguel Ángel, veí de Cornellà i encausat per la manifestació de 2007
La meva solidaritat cap al poble d’Esplugues i l’oposició i desobediència d’un munt de gent contra el pla Caufec i les seves obres són els motius que em van fer participar el 2007 a una manifestació de diversa gent de totes les edats. Vaig rebre el zarpazo de les forces de repressió ja que una setmana després de la manifestació em van agafar el nom caminant per Cornellà i em van ficar en un procés judicial inflat de mentides on la Fiscalia em demana 2 anys i 3 mesos de presó a més de 400 euros d’indemnització per un mosso al que mai vaig agredir. Des de Cornellà, solidaritat i força a la gent de Ni Muts ni a la Gàbia!
A les trinxeres de la lluita som molts, no se’ns escolta però existim.
Resistim i creem a partir de la nostra memòria, sense nostàlgia i amb un
immens desig de viure. Val la pena continuar, a pesar de tot.
Passi de videoactius Curts documentals que ens apropen a diferents lluites socials d’arreu.
Xerrada:L’enduriment del Codi Penal. A càrrec de l’advocat Miguel Lucena, CNT.
Taller:Eines contra la repressió. A càrrec d’Alerta Solidària. Organització antirepressiva de l’EI.
Documental xerrada i debat: Ni muts ni a la gàbia. Col·lectiu espluguenc de suport a les 9 persones que seran jutjades per denunciar l’especulació i defensar la Serra de Collserola.
DISSABTE 16 DE FEBRER, GAVÀ
PARC LLUCH 11:30H
Calçotada Popular Antirepressiva
Batucada
Xerrada: L’enduriment del Codi Penal. A càrrec de l’advocat Miguel Lucena , CNT.
Xerrada: Ecologisme i desobediència civil. A càrrec d’Ecologistes en Acció.
Documental xerrada i debat: Ni muts ni a la gàbia.
Mostra de cultura popular i vermut
Calçotada Popular (13€)
DIJOUS 28 DE FEBRER, SANT JOAN DESPÍ
G.E. EL CASTANYOT 19.30H (C/Verdaguer 24-26)
Documental xerrada i debat: Ni muts ni a la gàbia.
DISSABTE 2 DE MARÇ, MARTORELL
11.30H
Xerrada: Café amb llet. Publicació gratuïta gironina denunciada per destapar l’escàndol sobre la sanitat pública.
Xerrada: La situació laboral a CELSA. Presentació del cas d’una persona de Martorell.
Dinar Popular: Botifarrada amb seques i alternativa vegana.
Es reactiva la campanya en suport amb les 9 persones imputades per denunciar el Pla Caufec
Amb l’edició de vídeos (durant aquestes festes nadalenques) per recollir signatures, difondre el cas i denunciar un pla urbanístic que es troba aturat a causa de la crisi financera
La campanya “Ni muts ni a la gàbia” en suport amb les 9 persones imputades per denunciar el Pla Caufec s’ha reactivat aquests dies amb l’edició de videos i recollida de signatures. Fins al dis d’avui, s’han editat tres videos, el primer que porta per títol el explica el projecte urbanístic i les lluites que s’han realitzat per frenar-lo així com la repressió que han generat per aturar el moviment de protesta.
Els altres dos ( i ) i que durant dies anirant apareixen més sota el títol “Aquest Nadal neix una estrella”, tenen com objectiu denunciar la repressió que s’ha exercit d’una manera humorística. Read More »
Un mosso d’esquadra deixa anar: “Per fer-vos callar, tenim dues armes: la pistola i el bolígraf”. Ens remuntem al dimarts 19 d’agost de 2008, quan tres persones es van encadenar a unes alzines per evitar que les talessin arran de la construcció del projecte urbanístic conegut com a pla Caufec a Esplugues de Llobregat. L’agent va dir aquesta frase a un activista. Es referia a les multes, les sancions i les acusacions davant els jutjats que generava la policia contra activistes del moviment veïnal. No mentia. Més de 70 persones han acumulat prop de 250 acusacions –entre faltes, delictes i sancions administratives– per participar en diferents accions, entre 2004 i 2009, amb l’objectiu d’aturar el projecte urbanístic que afecta la serra de Collserola. Aquestes accions han consistit en manifestacions, bloquejos d’obres, encadenaments a l’ajuntament i als arbres, concentracions de tot tipus i multitud d’activitats no-violentes imaginatives. El veïnat d’Esplugues i el moviment solidari han prioritzat la defensa de la muntanya a la legalitat de les mobilitzacions; per això, les encausades afirmen que han fet un ús legítim de la desobediència civil i que sempre han actuat a cara descoberta i sense amagar les seves idees.
Text de V.Canet a la revista Carrer nº 125, octubre 2012, FAVB, sobre les imputacions penals cap a membres de la Plataforma Popular contra el Pla Caufec.
Jóvens de l’Ebre fan el primer acte del curs el dijous 18 d’octubre amb la presentació de la campanya ‘Ni muts ni a la gàbia’ a Can Vies (c/Jocs Florals, 40, barri Sants, Bcn)
20h. Presentació de la campanya, kafeta i musica ebrenca, baldanes i vi de la terra alta fins a les 00h
A Festa Major d’Esplugues tenim una cita amb la solidaritat antirrepressiva. Aquest any les Festes Populars, organitzades per la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular, dedica els seus esforços festius a visibilitzar la campanya ‘Ni muts ni a la gàbia’. Hi haurà sorpreses? Les hauràs de trobar!
Programa de la Festa Major 19-23 de setembre de 2012
La gent que des de 1991 hem desobeït la imposició del pla Caufec-Porta Barcelona tornem a enfrontar-nos a un judici els dies 18 i 19 de gener de 2016. El jutjat penal número 11 de Barcelona ha citat a 8 veïns en defensa de Collserola acusats per la Fiscalia de 9 delictes d’atemptat contra l’autoritat i desordres públics així com de 8 faltes de lesions i contra l’ordre públic. Total: 15 anys de presó, penes-multa per valor de 6.300 euros (o bé, 11 mesos i 20 dies de presó) i 5.050 euros d’indemnització a 5 policies locals.
Esplugues de Llobregat, setembre de 2014. En Jofre, en Jose, l’Arnau, l’Oriol, en Joan i en Miguel Ángel s’enfronten a una demanda fiscal total de 27 anys de presó, 600 dies de pena-multa o l’equivalent a 9.940 euros, i a 5.670 euros d’indemnització per participar a la manifestació del 6 d’octubre de 2007 «Aturem les màquines», que protestava contra el projecte urbanístic Pla Caufec. El 27, 28 i 29 d’octubre tindrà lloc el judici a la Ciutat de la Justícia de Barcelona.
Vídeos sota el títol “Aquest Nadal neix una estrella” amb l’objectiu de denunciar la repressió
