Textos
#NiRepreNiDepre
El pròxim 16 d’abril volem convidar a totes les persones, entitats, organitzacions i col·lectius que sempre han estat al nostre costat. A Esplugues de Llobregat estem de Festa Major, ja que tanquem la darrera campanya de Ni Muts ni a la Gàbia. Els dies 25 i 26 d’abril jutgen de nou la lluita noviolenta en defensa de Collserola i contra la prepotència institucional del PSC a la «Ciutat de la Justícia»
Nosaltres encara flipem quan després de tant de temps ens seguim retrobant amb qui un dia vam coincidir a una assemblea, un bidó de ciment, una xerrada, una festa, ‘Està tot fatal’, ‘BCN Meeting Point’… Sabem que és una opció política però que també és fruit de l’estima mútua i sincera i que, més enllà de victòries a les lluites, el que val és no oblidar-nos ni descuidar-nos quan ens volen mal. Per això, valorem per sobre de tot seguir teixint xarxa amb la gent que coneixem fa molts anys i amb la que encara hem de conèixer perquè la transformació social està formada de molts fils i nusos que es van lligant constantment. Això dóna sentit a la nostra lluita per defensar un pedaç de muntanya de l’especulació del pla Caufec per la capacitat de teixir xarxa i d’oferir respostes.
En aquesta lluita tots els jutges ens han absolt de tots els càrrecs de danys i atemptats a l’autoritat. Les úniques penes, i amb orgull, són per desobediència a l’autoritat. Ara, el 25 i 26 d’abril tindrem un altre judici amb pràcticament les mateixes acusacions i les mateixes persones. Encara no sabem què dictaminarà aquest cop la jutgessa, però sí que sabem qui ens va condemnar i ens condemna a viure ja fa 9 anys amb la incertesa de no saber quin camí prendrà la repressió a les nostres vides, com si no fos suficient amb les condemnes d’una precarietat galopant. La condemna sense judici és la que comença en el moment que un policia et demana la documentació i no saps si durarà uns minuts, uns dies o una dècada amb la particularitat que a nosaltres ja ni ens demanen la documentació. Aquesta és la condemna que fa anys que complim i que cadascú suporta tan bé com pot. Aquesta condemna és responsabilitat de Sacresa, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, els Mossos d’Esquadra i la Policia Local.
Cal remarcar que fa 3 anys que estem en un procés de diàleg amb l’Ajuntament per resoldre aquest conflicte penal de manera política i pocs resultats tangibles hem tingut. Tan pocs que quan el mes de gener ens reunim amb Fiscalia per estudiar una possible «conformitat» judicial i no haver d’anar a judici, 5 agents de la Policia Local —sota les ordres de l’alcaldessa P.D. del PSC avui i fa 10 anys— es neguen a acceptar un pacte amb el qual la fiscal hi estava d’acord. El resum és que anem a judici perquè 5 agents ho volen.
No ens penedim de res. No volíem que s’edifiqués la muntanya i no volem. Ara, bancs i constructores estan de conxorxes per tornar a edificar sota nous criteris de rendibilitat. No ens penedim de res, però ni els que seurem a la banqueta dels encausats ni el grup de suport vam néixer amb vocació de dedicar-nos a la lluita antirepressiva: el que ens movia era la defensa del territori.
Amb aquest motiu són les activitats per difondre i aconseguir suports, volem que lligat a la lluita antirepressiva hi hagi components antidepressius, diguem-ho així. No hem deixat de fer allò amb el que ens sentim a gust, sense abandonar el contingut polític; hem plantejat una campanya festiva, on tothom que ha volgut ha pogut trobar-hi el seu espai.
Seguim dient que la muntanya d’Esplugues també forma part de la nostra cultura i que l’Ajuntament sempre ens ha volgut silenciades tot fent pressió a entitats del poble amb una política ben recargolada de subvencions i cessió de locals. Malgrat aquesta dinàmica taaaan democràtica, moltes de les entitats espluguines ja van donar suport a la campanya anterior de Ni Muts ni a la Gàbia que va significar un retrobament de lluites en defensa del territori i contra l’especulació. També va esdevenir un pont de solidaritat entre col·lectius antirepressius a més d’aplegar en la seva cloenda la manifestació més multitudinària i diversa de la història recent d’Esplugues. I és que no cal haver estat en contra del pla Caufec per entendre que aquest és un judici polític que pretén castigar a unes quantes cares visibles com tampoc cal estar en contra de l’especulació urbanística per concloure que a Esplugues en concret ha demostrat ser un model fracassat doncs els arguments en contra de la política del totxo continuen vigents.
No ens trobaran mirant al pou de la tristesa. Ens reconeixem en l’alegria d’estar juntes, compartint i aprenent. Reivindiquem la desobediència festiva com una eina legítima i esperem tornar-nos a veure aquest mes d’abril perquè és molt important ajuntar força, energia i estima en el mirall de la solidaritat. Ens sentim vives quan veiem que la solidaritat no és només una paraula sinó un sentiment d’estima, empatia i resistència.
Ja sabeu que no som innocents de desobeir ni l’especulació ni la repressió i per això ens volem fer acompanyar de totes amb les que us sentim còmplices.
Gràcies per ser-hi!!
El 18 de març de 2009 ens vam reunir en aquesta mateixa plaça per denunciar l’imminent ingrés a presó d’un company per protestar de manera activa contra el Pla Caufec (en aquell cas per haver-se penjat durant 3 dies a les Torres Symbol en el marc de la campanya “Està tot fatal”). Aquell dia, igual que avui, denunciàvem i denunciem la mala gestió d’aquest conflicte per part de l’Ajuntament. Un Ajuntament que ha donat llum verda a la destrucció de la falda de Collserola per engrandir els beneficis especuladors de Sacresa en aquell moment, i d’algunes entitats bancàries, entre altres propietaris, actualment.
Un Ajuntament que des de l’inici s’ha negat a consultar al poble la seva opinió sobre l’aprovació d’aquest megaprojecte. Tot el contrari, ho ha intentat aprovar de la forma més silenciosa i opaca possible i ha reprimit durament a totes aquelles veus que han informat i opinat al respecte. Read More »
El col·lectiu ‘Ni Muts ni a la Gàbia’ edita aquest fulletó per a informar de la campanya prèvia al nou judici per exigir la retirada de càrrecs i reivindicar la desobediència com a eina legítima de lluita contra l’especulació urbanística i la repressió als moviments socials.
Clicka la imatge per descarregar el PDF
Judici penal els propers 18 i 19 de gener contra 8 veïns d’Esplugues de Llobregat per defensar Collserola
La gent que des de 1991 hem desobeït la imposició del pla Caufec-Porta Barcelona tornem a enfrontar-nos a un judici els dies 18 i 19 de gener de 2016. El jutjat penal número 11 de Barcelona ha citat a 8 veïns en defensa de Collserola acusats per la Fiscalia de 9 delictes d’atemptat contra l’autoritat i desordres públics així com de 8 faltes de lesions i contra l’ordre públic. Total: 15 anys de presó, penes-multa per valor de 6.300 euros (o bé, 11 mesos i 20 dies de presó) i 5.050 euros d’indemnització a 5 policies locals.
Ara que la desobediència està de moda esperem que amb aquests mèrits ens facin un lloc al futur Ministeri de Desobediència, Defensa del Territori i Lluita contra la Repressió. Si no, de moment ens conformem amb una retirada de càrrecs, una disculpa pública de tot l’entramat públic-privat que impulsa el pla Caufec i la derogació de tot projecte que pretengui cimentar Collserola. Ja només amb la primera condició el poder s’estalviaria una altra campanya de ‘Ni Muts ni a la Gàbia’ que tot just comença de nou.
Els fets pels quals se’ns jutja ara no són cap novetat, i n’hem parlat uns quants cops. Es tracta d’una protesta el 18 de març de 2009 a causa del llavors imminent empresonament d’un opositor al pla Caufec. Unes 300 persones entren a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat durant la celebració d’un ple municipal amb crits de «No al pla Caufec» i «Insubmissió a les penes-multa». La policia local ho intenta evitar de males maneres —i amb pèssima pràctica i eficiència— just el dia que estrena material antidisturbis. Allà es repeteix el modus operandi al qual ens han acostumat: ni durant ni després dels fets (suposadament taaaaaan greus) hi ha cap identificació ni detenció; mesos després les persones de sempre (els mateixos que ja vam ser jutjats i absolts fa un any —i detinguts, multats i jutjats en dotzenes d’ocasions anteriors per la nostra oposició a la política espluguina del totxo—) som notificats del procediment judicial en contra.
Fa anys que denunciem el capitalisme especulador a Esplugues de Llobregat i l’ús de la repressió com a model de gestió de la protesta popular. Les accions contra el pla Caufec i les seves conseqüències sempre han estat públiques i noviolentes amb l’objectiu de cridar al màxim l’atenció de la població i els mitjans de comunicació per tal de difondre els arguments de la lluita. Tres dels veïns que serem jutjats tenim risc real d’ingrés a presó amb demandes fiscals de 3 anys de condemna a més dels 11 mesos i 20 dies en penes-multa que acumulem entre tots.
Fixeu-vos si la cosa se surt de mare que malgrat el govern local estigui darrere les acusacions el Ple Municipal d’Esplugues va aprovar per unanimitat el juny de 2012 una declaració institucional de suport als encausats que qualifica de «desproporcionades les condemnes que potencialment poden ser imposades». Des de febrer de 2013 membres de ‘Ni Muts ni a la Gàbia’ ens hem reunit amb representants municipals per tal de proposar un acostament i possible acord extrajudicial amb els agents de la Policia Local que varen participar en el desallotjament del ple de l’Ajuntament i que van elaborar l’atestat que va donar lloc al procés penal. L’objectiu era avançar un procés de mediació, figura legal que el Departament de Justícia promou per tal de resoldre conflictes abans d’arribar a judici i així estalviar despeses i alleugerir la saturació de diligències als despatxos. Avui dia no hi ha cap avenç malgrat que PSC, ERC, ICV i CiU van ratificar al ple del 18 de juny de 2014 que aniran a Fiscalia amb un escrit que consensuaran. Seguirem insistint fins al mateix dia del judici.
Com ja hem dit repetidament, l’oposició al pla Caufec forma part d’un conflicte polític iniciat el 1991 que no es pot tractar penalment. Sempre hem buscat solucions i mediar amb l’ajuntament de diferents maneres: les manifestacions i accions al carrer així com aquests processos penals són les conseqüències d’una mala gestió política del conflicte. Entre els anys 2004 i 2009 més de 70 persones vam acumular unes 200 causes a jutjats per accions en contra de l’edificació del pla Caufec. Ara, set anys després d’uns fets emmarcats en la protesta per la repressió associada a la nostra lluita veïnal i noviolenta, ens tornen a citar. No cal dir que la desobediència —de fet o de pensament— ens pot portar a la presó (com sempre ha estat). No cal dir que seguirem desobeint les seves imposicions.
Des de Per l’Horta, plataforma en defensa de l’horta valenciana, volem fer arribar la nostra total solidaritat i absoluta tendresa amb els activistes encausats per defensar el patrimoni natural de Collserola (Barcelona) contra el tsunami especulador i cimentador anomenat Pla Caufec.
Els propers 27, 28 i 29 d’octubre sis persones s’enfrontaran en un judici a una petició fiscal de 27 anys de presó per tractar de frenar un pla urbanístic extremadament agressiu amb el Parc Natural de Collserola mitjançant eines de desobediència civil, com ara penjar-se d’edificis o entrar simbòlicament a l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, municipi on havia de desenvolupar-se el pla.
Finalment, el Pla Caufec mai va arribar a executar-se, no sols per la intensa i massiva oposició veïnal, sinó també pel propi destrellat del projecte, del tot insostenible, no sols ambientalment, sinó també econòmica. Al final, tal com veníem anunciant des de feia anys moviments socials i acadèmics, la fugida endavant de la urbanització salvatge i la construcció descontrolada no suposava un model econòmic i social productiu i beneficiós a mitjà i llarg termini. Read More »
POSTED IN General, Textos 31 octubre 2014
text publicat originalment a Vilaweb
Sis-cents habitatges d’alt nivell, dues-centes unifamiliars, dos gratacels, un hotel de quatre estrelles, el centre comercial més gran del nord de la ciutat, equipaments de gestió privada i els habituals pisos de protecció oficials d’aquells que es fan per a dissimular el ‘pelotazo’. Tot això en una muntanya als límits d’un parc natural. A Cullera? A Orpesa? A Benidorm? No, a Esplugues de Llobregat. A tocar de Barcelona.
Moltes vegades al Principat es mira amb cert paternalisme tot això que ha passat al País Valencià —i a les Illes Balears— aquests darrers anys. I no ho dic per la colla que ens ha governat. Ho dic pel típics comentaris condescendents que t’has d’empassar, de l’estil ‘aquests valencians…’ o ‘això aquí no passa’. Doncs el pla Caufec, com tants altres del Principat, es basava en el mateix model de la rajola i els diners bruts i fàcils. Un projecte aprovat l’any 1991 i refet l’any 1993 que pretenia —i encara pretén— destruir bona part de la porta meridional del parc de Collserola amb el beneplàcit de les administracions. Per sort, el Caufec va topar amb l’oposició d’aquells que es dediquen a vetlar pels interessos col·lectius: el veïnat armat amb megàfons i fulls de signatures. Un veïnat que va poder aturar el projecte durant vint anys.
Read More »
POSTED IN General, Textos 30 octubre 2014
Em fa una mica de vergonya dir això, però el cert és que sempre m’havia resultat difícil posicionar-me davant les protestes per judicis, condemnes i empresonaments resultants de manifestacions i mobilitzacions. Quan hi ha empresonats per una mobilització conflueixen una serie de circumstàncies que fan poc glamurosa la situació. És més fàcil posicionar-te contra el TTIP, posem per cas (si no ho coneixeu, : també és un escàndol).
Suposadament, en aquestes situacions estan en joc coses sobre les que t’és molt difícil opinar: un fet violent en una manifestació, una situació d’enfrontament amb la policia… Cal un coneixement proper i específic sobre les mecàniques repressives d’aquestes situacions per adonar-te de com aquests judicis sovint responen més a la voluntat del poder de desmobilitzar i criminalitzar protestes, pensant en els interessos particulars polítics i econòmics que estan en joc, abans que en el càstig “just” d’un delicte “comú”.
Crec que no m’equivoco si dic que són situacions que acostumen a tenir un impacte relatiu en l’opinió de gent que hi està allunyada i que causen molt de dolor als afectats i el seu entorn. En el cas dels encausats pel cas Caufec al que em referiré, 7 anys esperant un judici i 6 possibles anys de presó són vides truncades. Read More »
POSTED IN General, Textos 29 octubre 2014
Text d’Arnau Cònsul
Fa molts i molts anys, en una altra època i un altre règim, a un centenar de metres escassos, en direcció oest, dels terrenys… que tots sabem (els destinats al megacomplex urbanístic Porta BCN), hi havia un solar polsegós i mig abandonat, però ple de vida, conegut com Esplugues City. Dit ràpid: una hectàrea de superfície on la família Balcázar va construir un poble del far west, mig de cartró pedra, mig de debò, que va arribar a tenir 46 edificis i on s’hi van rodar més de 200 pel·lícules –no totes westerns. L’aventura va començar el 1964 i va durar set anys.
No seré pas jo, que només puc evocar les emocions del meu pare –un enamorat del gènere–, qui posi veu a l’emoció dels molts espluguencs que s’acostaven a espiar els decorats i els rodatges, o que es creuaven amb extres disfressats d’indis que anaven a prendre un cafè amb llet; ni tampoc a la d’aquells barcelonins o visitants de la ciutat que, poc abans d’entrar-hi (o just després de sortir-ne) per la Diagonal, contemplaven perplexos i amb un somriure als llavis aquella “fàbrica de somnis” que hi donava la benvinguda.
El 1964 a Esplugues City s’hi va roda Los pistoleros de Arizona, títol original que no es va respectar gairebé enlloc, i que fins i tot va canviar-se en l’estrena a Espanya pel de (profètic?) El rancho de los implacables. És la història d’un pistoler que guanya un ranxo en una partida de pòquer, però que aviat descobreix que el rival només en posseïa la meitat i per fer valer els seus drets s’ha d’enfrontar als altres propietaris, a grangers i fins al propi advocat, que l’enganya. Sembla que era força dolenta, però va tenir la virtut d’inaugurar el paella western, subgènere del més anomenat spaghetti western que, just aquell mateix any, va regalar un cèlebre film: Per un grapat de dòlars, el que va fer famós a Clint Eastwood. Són dos títols, a l’atzar, dels molts que servirien per metaforitzar el dramàtic cas que ens ocupa –tenint molt en compte els últims esdeveniments: Sol davant del perill, La llei del revòlver, La legió invencible, Els set magnífics, Grup salvatge, Horitzons de grandesa, El dia dels tramposos, Conspiració de silenci, La prada sense llei, La llegenda de la ciutat sense nom, Ballant amb llops, Sense perdó… Read More »
Text de Jordi Martí Font
Comença el judici a sis persones de les que es van oposar al Pla Caufec el 2007. Us recomano que en seguiu tota la informació a https://nimutsnialagabia.org/ . Comença el judici i dos policies admeten que disposaven d’un fitxer amb els opositors a aquest pla especulatiu urbanístic. Ho admeten i es queden tan amples. És clar que no el van trobar a Internet buscant al Google o a qualsevol altra pàgina de cerques aquest arxiu, sinó que el van crear ells o altres en hores de feina, com a feina encomanada.
Què contenia aquest arxiu (una pràctica que tot i que policial està expressament prohibida per la Llei)? Els noms, cognoms i mobilitzacions en què havia participat el “sospitós”? O bé la filiació ideològica? Fos el que fos, el fitxer deixa clar la dedicació policial a aturar les protestes dels que s’oposaven a aquesta “Porta de Barcelona” que havia de fer més rics del que eren gent com la família Sanahuja. Per sort, la bombolla immobiliària, que anava petant aquí sí i allà també, es va emportar els principals responsables d’aquest projecte, com l’empresa Sacresa que havia de fer les obres i va petar amb ella. Els veïns, inclosos els que ara es jutgen, van aconseguir entorpir el començament de les obrers el temps suficient perquè no es poguessin tirar endavant i el tsunami de la crisi s’emportà els “empresaris” per a qui treballava la policia identificant opositors als seus plans especulatius.
Read More »
text de joana garcia grenzner al seu blog
27 anys de presó, 600 dies de pena multa o prop de deu mil euros i una indemnització de prop de 5.700 euros per oposar-se al ciment físic i mental dels especuladors que ens depreden el territori i la vida. Darrere les xifres, la literatura policial, la complicitat de la classe política, les vides de sis activistes i tot el seu entorn sacsejades per la urpa repressiva del poder que tem el contrapoder que som, i ens administra la por i el càstig per via judicial i institucional per seguir apuntalant els seus privilegis. Una seqüència que coneixen, coneixem prou bé les que defensem el territori, els barris i la vida lluny de la depredació del capital i posem el cos en la desobediència, en l’acció directa. Malgrat tot, cada procés repressiu activa el millor del que som: comunitat i inteligència col·lectiva de la que es desplega quan practiquem la tendresa de la solidaritat per apartar l’ombra amenaçadora de les reixes i la pena de multes i presons de les nostres vides.
Read More »
Versió lliure del conte de H.C Andersen per a explicar als més petits de la casa les reivindicacions del moviment NI MUTS NI A LA GÀBIA
Roger Cònsul
narrador
Fa molts i molts anys, vivia a la Xina, l’Emperador més poderós de tots els emperadors que han existit mai. Aquest Emperador tenia de tot i en molta quantitat. Tenia més de 100 boscos, les muntanyes més altes del món, 30.000 piscines i llacs, tenia mars, deserts i oceans, tenia 80 palaus amb jardins, tenia les ciutats més grans del planeta…
Però aquest Emperador que tenia tant de tot no sabia que la cosa més meravellosa de totes també vivia al seu reialme. De fet l’Emperador no sabia ni que existia. Sabeu què era aquesta cosa tan meravellosa? Era un petit ocell, antic, antic…: un rossinyol que diuen que piulava i cantava com els àngels! Com els àngels, sí! Es veu que quan els àngels vivien a la terra, li van ensenyar els seus cants. I ja sabeu que els àngels només canten la veritat. I la veritat sempre és meravellosa.
Doncs bé, l’Emperador no ho sabia, però un dia ho va saber i acte seguit va ordenar als seus ministres que busquessin l’ocell per tot arreu i el portessin a palau. L’Emperador volia aquell rossinyol fos com fos, costés el que costés. I va dir als seus ministres que si no el trobaven els tallaria el cap. Read More »
foto: Oriol Clavera, L’Accent
Joan Gener Barbany
Ens volen muts i a la gàbia
espectadors de les hores que passen
com si les polítiques ens sobrevolessin
aïllats els uns dels altres
sense veu
i amb el vot desnonat
Ens volen muts i a la gàbia
entre les reixes de la por
en la soledat de qui no molesta
en el silenci de qui no crida
sense preguntes ni exclamacions
quan tot són preguntes
Ens volen muts i a la gàbia
situats en renglera
davant unes lleis que no hem dibuixat
identificables per estricte ordre alfabètic i numèric
davant un dit que ens apunta
i ens llença contra els altres
quan nosaltres som els altres
ens volen muts i a la gàbia
però som tot just la voluntat
i la revolta contra tot allò
que ells representen
en defensa del territori
condemnant la repressió
cridem ben clar:
No ens veureu
Ni Muts Ni a la Gàbia!
i ressonarà arreu l’eco dels qui lluiten
__
Joan Gener Barbany
twitter: @en_joan
i a facebook: Joan Gb
![]()
Las organizaciones sociales y populares de Colombia, articuladas en el Congreso de los Pueblos, expresan su solidaridad con la lucha popular de Esplugues de Llobregat y sus vecinos, criminalizados y judicializados por oponerse a la construcción de un proyecto urbanístico anti-popular.
Jofre, Jose, Arnau, Oriol, Joan y Miguel Ángel enfrentan un proceso judicial que tiene como objetivo callar la disidencia. En el año 2007 varias marchas populares mostraron un fuerte rechazo a la construcción de un mega proyecto de desarrollo urbanístico que iba a transformar los alrededores de la ciudad de Barcelona. Al azar, las fuerzas policiales acusaron a 6 miembros de la comunidad conocidos por su trabajo comunitario y iniciaron un proceso de judicialización. Las acusaciones son graves y podrían suponer penas de cárcel para varios de ellos. Se trata del primer juicio de un proceso de criminalización de la protesta que podría extenderse. Read More »
A sis dies de que comenci el primer dels dos judicis que està previst celebrar contra nou persones per haver-se oposat activament al Pla Caufec, des de Can Masdeu manifestem que:
-
aquestes nou persones són les nostres companyes, amigues i germanes de lluita.
-
en els darrers deu anys hem participat amb elles en moltes manifestacions i accions de desobediència civil activa no-violenta, sobretot en el marc de la lluita en defensa de Collserola, i incloent les dues per les que ara volen jutjar les nostres companyes.
-
reivindiquem la legitimitat d’aquest tipus d’accions. La desobediència civil activa no-violenta és una estratègia de lluita legítima i necessària per defensar la natura i els interessos de la majoria, i per aturar els projectes destructius que impulsen els poderosos per seguir enriquint-se a qualsevol preu, com en el cas del Pla Caufec.
-
els càrrecs que se’ls imputen són falsos, i les penes de presó i les indemnitzacions que els demanen són absolutament absurdes i desproporcionades. Aquestes només responen a l’intent dels estaments de poder d’atemorir, silenciar i dividir la dissidència. Han de saber que no ho aconseguiran, com ho estant demostrant cadascun dels innumerables actes de solidaritat que milers de persones estem protagonitzant en les últimes setmanes arreu del territori.
-
en realitat, aquest i d’altres casos repressius demostren que qui té por són les elits que ens malgovernen. Vivim un moment històric en el que sectors cada cop més amplis de la població treballen per transformar d’arrel el sistema socioeconòmic dominant des d’una perspectiva emancipatòria. En aquest context, l’elit política i econòmica reprimeix les expressions més decidides de dissidència en un intent desesperat de que l’exemple no s’estengui. Han de saber, però, que tampoc en aquest cas ho aconseguiran, com ho demostra el fet que ens els últims deu anys les lluites que inclouen la desobediència civil activa no-violenta dins el seu repertori d’accions no han parat de créixer i estendre’s pel territori.
-
compartim amb les companyes encausades no només la determinació d’oposar-nos a projectes absurds i destructius com el Pla Caufec, sinó també la d’impulsar formes alternatives de viure i d’habitar el territori basades en els principis de l’Agroecologia i la Sobirania Alimentària.
-
durant tots aquests anys, nosaltres ens hem emmirallat i inspirat en la lluita contra el Pla Caufec a l’hora de defensar la Vall de Can Masdeu i de donar forma als projectes socials i comunitaris que impulsem al sector nord-oriental de la Serra de Collserola.
Read More »
text de Marta Moya @doctoraqueen
El trabajo antirepresivo es inevitable, nos acompaña siempre, desde el principio, desde que decidimos que algo nos parece injusto y en consecuencia actuamos contra ello. Desde el primer pensamiento, desde la primera acción. Nos persigue.
Estos días de seguir la campaña de Ni Muts ni a la Gàbia me han removido, me han permitido asomarme otra vez al espejo que te pone la represión delante, ver mis miedos, los de los otros, ver sus consecuencias. Me han permitido volver a ver cómo reacciono ante ella, cómo me asusta, cómo me hastía, ver cómo es tan fácil evitar, negar, caer en el “no pasará nada” y quedarme tranquila. Hasta que no he tenido más remedio que despertarme, o más bien, hasta que no me ha quedado más opción. ‘Ni muts’ ha sido un terremoto antirepresivo, ha desatado una reacción en cadena que me asombra hoy en día. Ha despertado la solidaridad, la creatividad, la ilusión en los que tenemos la suerte de estar cerca. Ha sido una buena hostia para asustar al olvido, a la comodidad, a la apatía, a la indiferencia.
El trabajo antirepresivo apesta, es la parte más macabra de la lucha por cambiar las cosas, te machaca, te consume, te roba la energía, te borra la sonrisa. Es una de las armas más poderosas que tienen contra nosotras. Destroza proyectos, colectivos, parejas, amistades. Desgasta, nos secuestra las fuerzas para seguir creando, defendiendo, cambiando. Pero a veces se consigue darle la vuelta a la tortilla, se consigue que esa lacra les afecte a ellos más que a nosotras. Y eso es lo que está consiguiendo la buena gente de Ni Muts ni a la Gàbia. Read More »
Els propers 27,28 i 29 d’octubre tindrà lloc el judici contra 6 companys d’Esplugues de Llobregat, el primer dels actes pels quals fins a 9 veïnes de la població afronten penes de presó per les protestes contra el Pla Caufec.
Els fets que es jutgen, la participació a una multitudinària manifestació que el 2007 entrà a les obres d’aquest Pla que pretén lliurar un dels darrers accessos verds a Collserola a l’especulació. Les persones jutjades, companys compromesos amb la defensa del territori, amb una lluita que durant més de vint anys ha denunciat la connivència de l’ajuntament, dels seus successius equips i alcaldes, i la Generalitat per urbanitzar un dels darrers pulmons de l’àrea metropolitana. I fer-ho planificant vivendes de luxe. Veïnes identificades a dit amb posterioritat de la manifestació, significades pel seu compromís i constància.
Una vegada més, res de nou sota el sol: repressió contra les veus dissidents, violència contra la desobediència civil, maquinària judicial i punitiva contra la lluita política, coacció i amenaça contra la voluntat de fer les coses d’una altra manera. Un ajuntament que no escolta al seu poble i que denuncia la irrupció del veïnat en un ple municipal; uns cossos de seguretat que atonyinen, des de la seva més que demostrada impunitat, a famílies senceres en una manifestació pacífica i que després pretenen portar a participants a la presó per anar en bicicleta, disfressat de pallasso, o portar pistoles d’aigua. Read More »
La Federació Comarcal d’Associacions Veïnals del Baix Llobregat (FAVBaix) que aglutina a 77 entitats veïnals d’aquesta comarca, demana que el Departament de Governació i la Fiscalia aturin els processos penals contra els nou veïns d’Esplugues imputats per haver participat a manifestacions de rebuig contra el Pla Porta de Barcelona- anteriorment conegut com a Caufec – els dies de 7 de novembre de 2007 i 18 de març de 2009.
Cal assenyalar que la demanda fiscal suma 27 anys de presó, 600 dies de pena-multa o l’equivalent a 9.940 euros, i a 5.670 euros d’indemnització que recauen sobre en Jofre, en Jose, l’Arnau, l’Oriol, en Joan i en Miguel Ángel, per participar a la manifestació el 6 d’octubre de 2007 sota el lema «Aturem les màquines». Read More »
Ecologistes de Catalunya, Plataforma cívica per a la defensa de Collserola i CONFAVC
[blockquote]MANIFESTEM LA NOSTRA INDIGNACIÓ PELS PROCESSOS PENALS INICIATS PELS MOSSOS D’ESQUADRA I PER LA GUÀRDIA URBANA DE L’AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CONTRA NOU PERSONES ENCAUSADES PER DEFENSAR COLLSEROLA DE L’AMENAÇA DEL PLA ESPECULADOR PORTA DE BARCELONA (ANTIC PLA CAUFEC).[/blockquote]
Encara no s’ha aprovat definitivament la Llei per a la Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda per “Llei mordassa”, però ja tenim una bona demostració del que volen imposar institucions al servei dels interessos especuladors: acovardir els dissidents i deixar fora de la llei el dret democràtic a la protesta, i a les accions de resistència pacífica contra el desenvolupament de projectes urbanístics forassenyats.
Aquells que promouen els projectes urbanístics especuladors que destrueixen Collserola i molts espais naturals, aquells que sovint ho fan en mig de teranyines de corrupció, aquelles institucions implicades en l’impuls de bombolles immobiliàries que tant de mal han ocasionat a la societat, … són al darrera, per acció o per omissió, d’aquest insensat procés judicial obert contra nou veïns d’Esplugues triats a dit entre els que s’oposaven en aquest gran despropòsit urbanístic a la falda de Collserola, que malauradament s’està reactivant a instàncies de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat. Read More »
Text de Toni Álvarez, insubmís al servei militar i mestre
En plena voràgine d’exaltació del concepte ‘desobediència civil’, situat en el prime time dels “opinadors i todòlegs” que es congreguen cada dia a les tertúlies televisives i radiofòniques del país, trobem que jutgen a sis persones per fer justament això, desenvolupar una campanya de desobediència civil. Sí, a Catalunya, el mateix país que es planteja públicament el seu futur utilitzant-la com a eina de transformació.
Vint anys de denúncies veïnals, campanyes informatives al carrer i accions espectaculars per donar visibilitat a la brutal especulació que suposa el pla Caufec a Esplugues, un pla que s’ha dissolt en un mar de societats i trames que envolten illes de paradisos fiscals i espera que s’acabin de rentar els diners robats pel món en un altre cicle econòmic devastador pel planeta. I en aquest cicle continua la repressió cap a persones que van contribuir a visualitzar l’enèsima barrabassada dels “senyors de la planta quinzena” i els seus sicaris. Read More »
Quizá su victoria será recordarnos la dignidad que otorga defender el sentido común
[Publicado por en su muro de FB]
Mi niñez terminó cuando un día, después de comer, en lugar de salir corriendo otra vez a mi cuarto me quedé para ver el telediario. Recuerdo que fue un día cualquiera, de repente, comprendí el interés de los adultos, los comentarios de sobremesa. Al principio te lo crees todo, tanto que no te crees otra cosa: hablas de lo que allí se habla, tus conversaciones giran en torno a sus titulares: qué si el ébola, que sí una consulta y todo lo demás, lo que no sale en cabecera, es tu vida.
Tiempo más tarde y si consigue uno rodearse de la gente adecuada, descubre poco a poco que las noticias son algo así cómo los Reyes Magos, sólo existen mientras quieras creer en ellas. Nos estamos perdiendo todo lo que queda fuera del escaparate y de esto modo, un día alguien nos explica algo como el caso del 4F o el Pla Caufec, y llevándonos las manos a la cabeza pensamos “¿Cómo no sabía nada de eso?”.
Read More »
[blockquote]Que es retirin les acusacions contra els nou veïns d’Esplugues imputats per defensar Collserola i protestar contra el Pla Caufec.[/blockquote]
Enllaç a Change.org
Ajuda’ns a evitar que sis persones que han lluitat per defensar la Serra de Collserola i denunciat l’especulació urbanística (Pla Caufec) vagin a la presó, i que s’arxivi el cas contra tres més. Perquè l’únic “delicte” que han comès ha estat el de manifestar-se, concentrar-se i protestar contra un projecte que consideraven perjudicial per a Esplugues, i per a la natura.
Perquè han traslladat la veu de protesta de moltes persones als nostres carrers, a les nostres associacions, a les nostres institucions, generant un debat públic que sovint no existeix; i això té un valor incalculable per a la transparència i també per a la democracia, fent-la més participativa i crítica.
Aquestes persones, veïns responsables i compromesos, implicats en el nostre teixit associatiu, en la lluita per la justícia i la pau social, han estat acusades d’atemptat a l’autoritat, desordres públics i faltes de desobediència i lesions. Més informació
Els fets van succeir el 6 d’octubre de 2007 (manifestació festiva contra el Pla Caufec. Veure vídeo) i el 18 de març de 2009 (concentració davant l’Ajuntament d’Esplugues). Segons Anaïs Franquesa (advocada dels encausats), d’entre els centenars de persones congregades s’ha acusat a “les més visibles, les que surten sempre parlant a la premsa, i per aquest motiu han estat criminalitzades. La persecució soferta es veu clarament als atestats”. I continua, afirmant que “el risc real de presó no és per uns suposats aldarulls o desordres, sinó per sortir al carrer a manifestar-se: el que es persegueix és la dissidència”.
Enllaç a Change.org
La Montse Santolino publica la seva primera columna de la Directa sobre el Pla Caufec, la desobedipencia i ni Muts ni a la Gàbia
Per què carai he dit que sí a fer de columnista? Columnista, just ara que la història no para quieta. Just ara que no hi ha manera de saber què passa ni què pot passar. Just ara que les ganes de canviar-ho tot han tornat la vida un pèl més caòtica. Buf! La cara d’una columnista davant la seva primera columna pot ser molt com la iconeta del whatsapp que s’assembla a El crit de Munch #mamapor
I vés per on que, enmig d’aquesta maror interior, apareixen les urnes engabiades de #mutsialagabia i, automàticament, em ve al cap la gent de @Nimutsnigàbia, els veïns d’Esplugues encausats pel pla Caufec. Gàbies simbòliques i gàbies reals. Què va primer? Un país lliure que pugui tenir cura de la seva gent o tenir cura de la gent per lluitar plegades per un país lliure? Un exemple, un més, del festival de contradiccions que enfrontem aquests dies intensos i que, per força, ens faran créixer políticament i democràticament. Volem votar. Però amb el Jofre, el Jose, l’Arnau, l’Oriol, el Joan i el Miguel Ángel. Prou de presos. Prou de multes. Canviar-ho tot. La justícia injusta, les acusacions falses, els judicis a destemps que són un fotut càstig d’efectes retardats. I vés per on que m’adono que, per dir tot això, amb 140 caràcters no en tinc prou i que potser una columna serviria d’alguna cosa 🙂
Article complet: http://directa.cat/primera-columna-del-caufec
